Sentís

El teu cas és dels que em fan pre­gun­tar-me què hau­ria fet jo. És fàcil alçar el dit acu­sa­dor con­tra algú que ha mort a les por­tes dels 100 anys. Fàcil perquè ja no hi ets, i fàcil perquè has vis­cut tanta vida que és impos­si­ble no tro­bar-hi errors. D'acord, tu eres un repòrter cata­la­nista, que et vas atan­sar a la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana, i que amb la Guerra Civil, con­si­de­rant-te home d'ordre i de tra­dició, vas pas­sar-te a l'altre bàndol. Vas fer d'espia i pro­pa­gan­dista del règim de Franco. Sí.

També és cert, Car­les Sentís, que et vas anar adap­tant als can­vis de temps. Amb la Tran­sició, vas col·labo­rar en el res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat i el retorn de Tar­ra­de­llas. No es pot dir, per tant, que fos­sis ni un fran­quista de pedra picada ni un demòcrata sense fis­su­res. No vas ser fidel a cap ide­o­lo­gia. Vas nedar i guar­dar la roba, vas mirar de sobre­viure en temps tur­bu­lents i vas fer el que et va sem­blar més con­ve­ni­ent per no pas­sar ni gana ni penúries.

Què hau­ria fet jo en el teu cas? No ho sé, sobre­tot quan penso com, des dels teus pri­mers repor­tat­ges sobre els immi­grants mur­ci­ans (Viatge en el Trans­mi­serià), el que més t'havia impac­tat sem­pre havia estat la pros­tració humana. A més, eres un home molt lúcid, les vas veure venir i segu­ra­ment vas tenir molt clar que no volies aca­bar a cap camp de con­cen­tració ni entre bar­rots ni amb un tret al cla­tell. De totes les cau­ses que vas ser­vir, la més impor­tant sem­pre vas ser tu i el teu benes­tar. Què hau­ria fet jo? Què hauríem fet tots?