Articles

UT/UDA

Amy

Estava can­tat, es veia a venir; són els epi­ta­fis que t'ha dedi­cat la majo­ria de la gent. La teva tra­jectòria curta però intensa sem­blava que obeïa a un guió pre­es­ta­blert, el que ha acom­pa­nyat altres astres, i molt con­cre­ta­ment els del club dels 27, els que com­par­tei­xen amb tu el dubtós honor d'haver pas­sat a millor música en aquesta injusta edat: Jimi Hen­drix, Janis Joplin, Jim Mor­ri­son o Kurt Cobain. Tots ben afi­nats a l'hora de can­tar, però segats per una existència des­a­fi­nada.


Has vis­cut el temps just per fer dos dis­cos i empas­sar-te més estu­pe­fa­ents i alco­hol que tot un regi­ment de cosacs. En la teva dar­rera gira ja vas sor­tir a l'esce­nari del tot ento­nada, i no vas poder ni can­tar dues peces sen­ce­res; la gent et va xiu­lar, dis­gus­tada per l'estampa però alhora encan­tada per l'estampa. Eres tu en estat pur, o no gaire pur, i tal vegada si hagues­sis apa­re­gut serena i amb aquell tor­rent de veu que tenies, no ho sé, pot­ser no t'hau­rien ni reco­ne­gut.


No ho vas triar, Amy Jade Wine­house, però t'hi vas abo­car i vas ingres­sar en la cate­go­ria de lle­genda. Amb la teva intuïció melòdica hau­ries pogut arri­bar molt lluny, molt més enllà de la mitja dot­zena de pre­mis Grammy que ja tenies a la but­xaca. Tenies talent, tenies públic, tenies el mer­cat als teus peus. T'ho va impe­dir el caràcter, el mateix que et por­tava una vegada i una altra a les por­tes del suïcidi; el que et pro­vo­cava pro­ble­mes amb la justícia, el que et tor­nava agres­siva i incapaç de domar les dro­gues. Reposa en pau, per pri­mer cop.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.