Internacionalitzem-ho tot, també la cultura

Em faria molta il·lusió saber que vostè ja té un viatge programat a Londres abans de l'11 de setembre, o bé que està pensant anar-hi. Si s'ho estava rumiant i no ho acaba de veure clar, si li fa certa mandra, no dubti més i compri un vol i intenti anar-hi amb més gent. Ara és el millor moment, perquè en gaudirà d'una forma especial. Sí, sempre val la pena viatjar i, en concret, anar a Londres, però actualment hi ha una cosa que no es pot perdre.

Permeti'm la confiança. Els catalans som majoritàriament com la resta de la gent del món, però amb un trets específics: ens agrada voltar, ens agrada viure bé, però encara no tenim l'autoestima en plena forma i necessitem grans alegries, victòries col·lectives, moments que ens retornin la decència que a vegades perdem per por. Per això ara hem d'anar a Londres, el cor financer de mig món i punt de trobada de moltíssimes coses, la ciutat on el Barça va proclamar-se campió d'Europa per quarta vegada. Hem d'anar a Londres, perquè ens retrobarem amb un dels nostres artistes bandera, Joan Miró, i no només tornarem a trobar-nos l'artista, sinó que també ens tornarem a trobar amb nosaltres mateixos...

Miró a la TATE Modern és una exposició amb més de 150 obres de les sis dècades de la seva carrera, on es quedarà astorat davant d'una mostra dedicada a un dels grans del segle XX. Segurament ja ho sabíem, que Miró era un mestre, probablement ja hem visitat la seva Fundació a Barcelona, però no li ve de gust constar-ho a la capital d'Anglaterra? No té unes ganes immenses d'anar-hi a fer el tomb? Pensi-hi, Miró és el nostre home: un artista que, optant per la poesia, pessiga el cor de la gent; un geni compromès amb el seu país sempre, fins al final. Joan Miró és l'exemple més clar que el camí més curt per ser universal és ser local, que pintant la masia de Mont-roig es pot arribar a ser venerat per mig planeta.

La mostra constata una altra cosa, que hem d'internacionalitzar-ho tot: les empreses, les universitats i també la cultura. Així, hem d'abandonar les llàgrimes que ens cauen quan recordem el que vam ser i hem d'espolsar-nos la mandra, sortir a fora i vendre el que tenim. Més que mai hem de fer-ho amb qualitat i desacomplexament, ressaltant el nostre origen d'una manera natural, per la senzilla raó que, per exemple, si les desenes de milers de persones que visitin la mostra a Londres saben que Miró va ser català i en va exercir profundament, ens és negoci divulgar-ho: una bona promoció dels nostres genis a l'exterior pot fer créixer el turisme del país, un turisme que seria de bon nivell, per cert.

L'exposició que es mostra a la Tate Modern de Londres fins a l'11 de setembre s'exhibirà també a partir de l'octubre a Barcelona. I és cert que viatjar val calés, però jo no m'esperaria, perquè si té l'oportunitat de veure la mostra ara tindrà uns mesos d'avantatge i podrà adquirir –abans que pugin els preus– alguna peça de l'artista. Quan torni compri un cartell o una litografia, un dibuix o una tela de Miró i gaudeixi'n cada dia. I sobretot, com que també hem d'internacionalitzar les nostres inversions (comprar una obra de Miró és una garantia global), guardi l'adquisició. Els seus néts, ben segur, l'hi agrairan.