Institucions, Òmnium i Assemblea
Hom es pregunta, moltes vegades, si tots aquells que volen assolir la independència de la nostra nació són conscients del que això significa i com es fa per aconseguir-ho i, per tant, construir i esdevenir estat. Per aquesta raó, intentaré en aquest article i en els propers d'aquesta secció reflexionar i establir estratègies al voltant d'aquest objectiu. La primera cosa que necessita una nació que vol alliberar-se i construir el seu propi estat és saber que, molts cops, el principal enemic no és exterior sinó que és interior. Per avançar cap a l'objectiu de l'estat propi és necessari que s'articuli un eix bàsic: que tots i cadascun dels actors que pretenen aquesta causa treballin amb coincidència i complicitat.
Avui, en els sectors d'avantguarda, resistents i activistes del país hi ha una certa confusió que, a vegades, comporta no entendre el paper i l'estratègia de cadascun dels actors. Es pensa, erròniament, que aquests s'enfronten i s'invaliden entre si, amb el que això comporta de negatiu per al desenvolupament d'una estratègia clara d'alliberament nacional. Ara no som a la transició democràtica ni en els darrers anys del franquisme. Ens trobem en una etapa de democràcia plena quant a individus, però no com a col·lectiu nacional. A més, formem part d'un estat, teòricament democràtic, que exerceix d'estat de dret i que forma part de la Unió Europea i l'OTAN. Això ens condiciona, i molt. Per tot plegat, els catalans hem d'acabar amb els infantilismes, els protagonismes i el freakisme nacional per començar a bastir una estratègia nacional potent i efectiva, des de la nova situació política que viu Catalunya, tot tenint en compte que som a l'Europa del segle XXI. Cal que entenguem que la gran ofensiva democràtica i nacional que ha d'emprendre el nostre poble es vertebrarà a partir de tres eixos fonamentals: les nostres institucions nacionals, la societat civil i la mobilització del poble.
Les institucions són l'eina fonamental per avançar. Aquestes tenen, però, una cotilla que és el marc legal, constitucional i estatutari espanyol. Tot i aquest fet, no se les pot invalidar i menysprear. El que cal és forçar-les a fer passos endavant a la recerca d'una nova legalitat catalana. La societat civil necessita, com ha fet per exemple Òmnium, definir la seva responsabilitat i participació en el procés de construcció política i nacional. Però això no pot fer-ho una única entitat. Cal que sigui dut a terme pel conjunt d'entitats del nostre país. Catalunya té una llarga tradició de creació d'iniciatives populars en les quals sempre ha estat capdavantera. És el cas de l'Assemblea de Catalunya, la Crida a la Solidaritat o el moviment de les consultes pel dret a decidir, per esmentar-ne algunes. Totes han ajudat a fer que el poble català generi formes originals de lluita pels seus drets i aconsegueixi grans mobilitzacions.
En aquests moments, cal tornar a l'originalitat de la nostra lluita i, complementant la tasca que fan les nostres institucions i organitzacions com Òmnium Cultural, cal generar una iniciativa nova i potent. Aquesta, però, no ha de menysprear cap altra iniciativa. Ha de sumar i mai restar. El que cal és que impedeixi el tants caps, tants barrets, la proliferació de minigrups i les accions de dispersió d'objectius. Unes setmanes enrere es va celebrar la Conferència Nacional per a l'Estat Propi. Un primer pas per a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta Assemblea és la suma, no de sigles, grups, sinó que és la suma d'individualitats que no volen protagonismes i que només es representen a si mateixes. La finalitat és posar les bases per tal que s'articuli una gran mobilització i fer un programa per assolir la plena sobirania de la nostra nació.
Aquesta Assemblea de cap de les maneres estarà enfrontada amb les nostres institucions, ni tampoc amb iniciatives com la que darrerament ha presentat Òmnium Cultural sobre el concert econòmic i la desobediència fiscal. La feina de l'Assemblea és una altra: la de crear una sòlida estructura popular, a través de la generació d'assemblees locals a cadascun dels nostres pobles i viles. D'aquesta manera, al seu entorn, s'hi concentraran tot aquell conjunt de persones que tiren endavant activitats i iniciatives de caràcter social, cultural i nacional. Aquestes persones són, sense cap mena de dubte, l'avantguarda del país per a la consecució de la seva llibertat. L'Assemblea, doncs, no naixerà contra ningú, sinó a favor de tots i amb l'objectiu de treballar, conjuntament, amb tothom. Tindrà un full de ruta clar, no tindrà adscripció a cap partit i donarà suport a tots aquells passos endavant a favor de la nostra plenitud nacional.
En les pròximes setmanes, hi haurà intents de desautoritzar aquesta nova iniciativa política del nostre poble. Tractaran de fer creure que està al servei d'una opció política determinada o d'una estratègia concreta. Res més lluny de la realitat! Molts dels homes i les dones que constitueixen el secretariat i la permanent d'aquesta organització estan acostumats a superar maniobres i situacions complicades. És més, no permetran la manipulació ni desviar-se del seu objectiu. L'Assemblea Nacional Catalana ha de néixer sense conflictes, sense manipulacions. No ha de convertir-se en una sigla més de la sopa de sigles que, malauradament, constitueixen l'independentisme català a hores d'ara. Tots plegats hem d'ésser conscients de la gran responsabilitat que tenim de fer confluir les institucions nacionals, Òmnium i l'Assemblea en el nostre procés de construcció nacional.
