Unanimitat

Per una vegada, i sense que ser­veixi de pre­ce­dent, com se sol dir, els diver­sos colum­nis­tes de la premsa esta­tal edi­tada a Madrid coin­ci­dei­xen en les seves crítiques. Tots lamen­ten que els polítics, els polítics en gene­ral, s'hagin pres la cam­pa­nya elec­to­ral euro­pea con un assumpte intern de l'Estat espa­nyol. Hi estic total­ment d'acord: Europa, fina­li­tat dels comi­cis de diu­menge que ve, queda rele­gada, o fins i tot igno­rada, en l'aque­larre dialèctic en què estan immer­sos els can­di­dats. Fa un temps, durant un viatge per les cas­te­lla­nes ter­res de Palen­cia, vaig tra­ves­sar diver­sos pobles, força petits, però amb unes esglésies que em van sem­blar des­co­mu­nals. La majo­ria d'elles esta­ven en obres de recons­trucció, i en una tanca ben visi­ble s'indi­cava que aquells tre­balls es feien gràcies als fons euro­peus que se'ls havien assig­nat. Ahir mateix, per TV3 se'ns deia que si ara els ali­ments manu­fac­tu­rats por­ten tanta infor­mació en les eti­que­tes –pro­pi­e­tats nutri­ci­o­nals, nom­bre d'addi­tius, etcètera–, és perquè obe­ei­xen una nor­ma­tiva que s'aplica a tots el països de la UE. O quins mate­ri­als estan pro­hi­bits en la fabri­cació de jogui­nes. O com es con­trola la publi­ci­tat tele­vi­siva diri­gida als menors, i el temps que pot durar. També infor­mava TV3 d'algu­nes pro­hi­bi­ci­ons específiques que afec­ten els con­reus de l'Europa comu­nitària, com l'ús de deter­mi­nats pes­ti­ci­des o la fumi­gació aèria. És a dir, que no es va a Estras­burg i a Brus­sel·les per fer la punyeta al par­tit en el poder o als de l'opo­sició, sinó per esta­blir les bases d'una Europa cada cop més unida, encara que l'acu­sat nivell de patri­o­tisme de cada país mem­bre sovint cons­ti­tu­eixi un fre, si no un pas enrere, en mol­tes de les deci­si­ons que afec­ten el gruix de la comu­ni­tat. Sí, és clar, costa molt per­dre sobi­ra­nia, veure com els assump­tes interns dei­xen de ser-ho, o ado­nar-se que aquells trets que dife­ren­ci­a­ven el teu país de la resta ara comen­cen a ser més un des­torb que un signe d'iden­ti­tat. Són temes com­ple­xos, i els can­di­dats no ens en volen dir res.