CAT

Un altre cop s'ha tor­nat a revi­far la polèmica sobre el dis­tin­tiu CAT a les matrícules dels cot­xes (les famo­ses “xapes” que deia l'expre­si­dent espa­nyol Aznar amb aquell humor tan castís de vigi­lant de cap de con­cen­tració de Tre­blinka). Era nor­mal que un tema que es va tan­car en fals vagi apa­rei­xent periòdica­ment, bàsica­ment perquè és un afer en certa manera innocu, esti­uenc. Aquest cop ha estat el por­ta­veu del govern, Fran­cesc Homs, qui des de la tri­buna va ani­mar a la deso­bediència civil. No deixa de ser curiós que, per exem­ple, no es cridi a la deso­bediència civil en altres temes, com, per exem­ple, el paga­ment dels peat­ges inde­cents de les auto­pis­tes. En fi, sigui com sigui, no cal dir que aplau­deixo ini­ci­a­ti­ves d'aquest tipus (també les rela­ti­ves als peat­ges de les auto­pis­tes) vin­guin d'on vin­guin. No deixa de ser curiós, però, que aquest debat sobre els dis­tin­tius de les matrícules dels cot­xes s'hagi tor­nat a obrir pre­ci­sa­ment quan el nos­tre govern, for­mat pel bo i millor de casa nos­tra i pre­si­dit per l'il·lusi­o­nat Artur Mas, viu un moment diguem-ne dolç amb el Par­tit Popu­lar, el mateix PP que com­bat la nos­tra llen­gua sense cap mena de pudor al País Valencià, a les Illes o a la Franja. No vol­dria creure que això és una cor­tina de fum, una manera com altra de mare­jar la per­diu, per fer-se per­do­nar les besa­des amb l'ene­mic. O sí?