La boda de l'Avui i El Punt

Fa gai­rebé qua­tre dècades que la idea d'un diari
català havia mogut un grup hete­ro­geni de giro­nins ide­a­lis­tes demòcra­tes. La premsa del movi­mi­ento,
repre­sen­tant dels tri­om­fa­dors d'una guerra civil i difu­sora del fran­quisme, tenia el ter­reny pla i ado­bat. Los Sitios
era l'autèntic diari de Girona i dei­xava molt poc espai
per a un com­pe­ti­dor.

La mort del cab­dill faci­lità la incursió i el mes d'octu­bre del 1978 es cons­tituïren la coo­pe­ra­tiva Papi­rus i la soci­e­tat Edi­ci­ons Comar­cals, S. A. (Edi­comsa) amb l'única fina­li­tat d'edi­tar un diari català. La coo­pe­ra­tiva havia de tenir el
cin­quanta per cent de la soci­e­tat i l'altre cin­quanta per cent havia de ser en mans d'acci­o­nis­tes. El 10 d'octu­bre del 1978 es cons­tituí el con­sell:

Pre­si­dent: David Marca Cañellas (Edi­comsa i
coo­pe­ra­tiva Papi­rus).

Sots­pre­si­dent: Lluís Pla Mas­mi­quel (Edi­comsa).

Secre­tari: Jordi Comas Mata­mala (coo­pe­ra­tiva).

Con­se­ller dele­gat: Josep Puja­das Lladó (coo­pe­ra­tiva).

Con­se­ller: Joan M. Gelada Case­llas (coo­pe­ra­tiva).

Con­se­ller: Joa­quim Nadal Far­re­ras (Edi­comsa).

Con­se­ller: Enric Bon­matí Boxa (Edi­comsa).

El capi­tal pre­vist anava subs­cri­vint-se i la redacció,
impressió i dis­tri­bució –resol­tes amb més entu­si­asme
que pro­fessió– eren a punt per ini­ciar la sor­tida. El 24
de febrer del 1979 va ser el dia i Punt Diari sortí al car­rer. “Habe­mus Punt”, vam dir paro­di­ant Roma.

No hi ha espai en la crònica per expli­car la història d'aquests 33 anys. Aviat es publi­carà Història d'una
aven­tura: El Punt, amb la vida i mira­cles del diari i la
seva gent, el qual resta gai­rebé aca­bat. Fulle­jat, puc
dir que és pecu­liar, acci­den­tada i diver­tida.

Punt i a part en l'afi­lla­ment del diari pels Bosch. Dis­tret
i un xic mal edu­cat, el diari anava sense un ral i per mal
camí. La con­vivència empre­sa­rial amb els nous pares el portà a rega i de jugar a fer dia­ris es passà a edi­tar-los.
En afer­mar-se, ben aviat sor­ti­ren pre­ten­dents d'arreu
de Cata­lu­nya. Als fun­da­dors no ens havia pas­sat mai
pel cap la pro­moció d'una boda. De fet, ja exis­tia un
matri­moni entre la coo­pe­ra­tiva i Edi­comsa.

Cap quallà, tot i que alguns fins i tot van fer llit
amb el pre­sumpte nuvi. Pel quar­ter bel·lige­rant de
Can Comit van des­fi­lar Premsa del Vallès Occi­den­tal, Ben Plan­tada Edi­ci­ons, Diari d'Andorra, Premsa
d'Osona, Diari de Bale­ars, El Segre, Publi­ca­ci­ons
del Penedès, Vilaweb, El 3 de Vuit i Regió 7. Molta
fressa i poca endreça!

Pot­ser El Punt ha estat massa exi­gent esco­llint pare­lla, tot i que l'espera ha val­gut la pena. L'Avui no és pas un qual­se­vol. Una mica des­ma­ne­gat per haver ser­vit de torna política, han aca­bat tra­ient-se'l del davant amb poca gràcia i dei­xant-lo a mans d'El Punt. L'afi­ni­tat, la con­vivència, la fina­li­tat comuna de fer país, han pro­pi­ciat el conei­xe­ment de les pecu­li­a­ri­tats d'un i d'altre i ha sal­tat l'espurna. En els matri­mo­nis és cor­rent sen­tir el que és evi­dent: “ja som dos!”.
En aquest cas estic con­vençut que un i un faran tres. El Punt i l'Avui fan bona pare­lla i hom espera molt d'aquesta unió.

En canvi, la nis­saga d'edi­ci­ons comar­cals a mida ha pujat al cel, on li desit­gem llarga estada. En alguns aspec­tes, és gai­rebé com començar de nou. Sols dues edi­ci­ons –Girona i Cata­lu­nya– gene­ro­sa­ment dimen­si­o­na­des i infor­ma­des, col­pi­ran els lec­tors.

El per­so­nal sap que ha de llui­tar per la super­vivència i, una vegada més, donarà el cop. Amb 33 anys
de per­manència al diari he vist de tot, però encara con­fio en les per­so­nes. Si no, què queda?