Al mal temps bona cara
El sector turístic gironí i nombrosos ciutadans han esperat amb candeletes que arribés aquest cap de setmana, ja que l'agost per a molts encara significa l'inici de les vacances i la plena ocupació dels establiments turístics. Tant uns com els altres es deuen haver guanyat o bé el descans o bé tenir molta feina. Però el delit de l'espera ha quedat eclipsat aquest any pel neguit provocat pel temps –o mal temps, segons com es miri– que ha fet durant el mes de juliol i que per a sorpresa d'alguns ha estat el tema estel·lar dels últims dies. El sector diu que turísticament ha estat un mes dolent perquè la pluja ha fet que l'ocupació fos menor de l'esperada i confia que a l'agost tot vagi millor. I millor vol dir, per exemple, que l'ocupació pot superar el 90% a la Selva. No està gens, però gens malament! Això sí, “sempre que el temps no jugui una mala passada”. Per què sempre hi ha d'haver un però? L'any passat tot era culpa de la crisi i aquest any, que la temporada pintava tan bé, la culpa és de la pluja. El panorama no és per tirar coets. És cert. Però no serveix de gaire res lamentar-nos permanentment, encara que sigui mirant al cel. El que convé és deixar de “cridar el mal temps”. O sigui deixar de queixar-nos per atrevir-nos a posar “al mal temps bona cara”. Costa, i l'entorn segurament no hi ajuda, però si no mirem endavant difícilment podrem deixar els núvols enrere.
