Articles

anàlisi

L'economia no és fàcil

El dia 26 pas­sat a la seu de Foment del Tre­ball de Bar­ce­lona es va fer la pre­sen­tació del lli­bre escrit per Pedro Schwartz La eco­nomía expli­cada a Zapa­tero y a sus suce­so­res, publi­cat per l'edi­to­rial Espasa. És un lli­bre de lec­tura reco­ma­nada perquè recorda les lleis de l'eco­no­mia, que sovint són obli­da­des pels polítics. El ponent va ser el pro­fes­sor Xavier Sala i Martín, i si hagués de resu­mir amb una frase la seva llarga i bri­llant inter­venció, diria que “l'eco­no­mia no és fàcil”. I si no és fàcil, Jordi Sevi­lla la volia expli­car a Zapa­tero amb dues tar­des. Ja ens recorda el pro­fes­sor Schwartz: “L'eco­no­mia és una tècnica i la política és una
ide­o­lo­gia”. Els polítics, sovint, pre­te­nen apli­car a l'eco­no­mia el sen­tit comú, quan el que hau­rien de fer és apli­car peti­tes recep­tes, com ara bus­car l'equi­li­bri pres­su­pos­tari o com a mínim no abu­sar de l'endeu­ta­ment i no mal­me­tre els diners de tots els ciu­ta­dans per
com­prar vots, per exem­ple.

Si una cosa ha que­dat clara aquesta set­mana és que qui ha forçat Zapa­tero a avançar les elec­ci­ons ha estat ni més ni menys que la prima de risc. Aquest termòmetre que, jun­ta­ment amb les agències de qua­li­fi­cació del deute, mesura la con­fiança ha estat més efi­ci­ent que el mateix Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) i la resta d'orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Tenir la prima de risc tocant els 360 punts i que Moody's situï el deute espa­nyol en “obser­vació nega­tiva” ja era irre­sis­ti­ble, i la con­vo­catòria
de l'avançament de les elec­ci­ons era, per tant, impres­cin­di­ble.

L'anunci fet amb tanta anti­ci­pació hau­ria de fer-nos tenir molt de seny i mode­ració en una cam­pa­nya que, si bé necessària, intu­eixo que serà dura. Però per l'extrema situ­ació de feblesa econòmica que tenim, i la forta vigilància a què estem sot­me­sos, hauríem d'inten­tar trans­me­tre una imatge de país seriós i amb con­fiança, i els can­di­dats hau­rien de pro­po­sar un horitzó de futur amb polítiques econòmica­ment clares i sol­vents. Aquesta és una neces­si­tat de país, més que una aspi­ració per­so­nal, però temo que tor­na­rem a obli­dar que l'eco­no­mia no és fàcil i ens pro­po­sa­ran una exces­siva dosi de popu­lisme. De moment, diven­dres mateix el can­di­dat del PP, al qual les enques­tes donen més pos­si­bi­li­tats de gua­nyar, ja va mos­trar un exces­siu entu­si­asme quan va dir que no hi hau­ria reta­lla­des soci­als. No és pas que tin­gui ganes que n'hi hagi, però des­gra­ci­a­da­ment vénen uns anys que, anant mit­ja­na­ment bé les coses, seran molt difícils. La mateixa direc­tora de l'FMI, Chris­tine Lagarde, feia públic diven­dres pas­sat l'informe sobre l'eco­no­mia espa­nyola i infor­mava que les seves pre­vi­si­ons de reta­llada del dèficit són menys opti­mis­tes que les del govern esta­tal, i ens reco­ma­nava tres acci­ons: un incre­ment de l'IVA, espe­ci­al­ment en els deri­vats del petroli; rebaixa de sous de fun­ci­o­na­ris i una reforma labo­ral molt més atre­vida, perquè, tot i que reco­neix que els can­vis que s'han fet van pel bon camí, l'actual és incom­pleta. El 21% d'atur, into­le­ra­ble i insos­te­ni­ble, és per culpa de les “rigi­de­ses històriques”, que cal
esme­nar, segons Lagarde.

La legis­la­tura del pro­per gua­nya­dor no serà gens fàcil ni tran­quil·la, tal com estem veient a
Cata­lu­nya, i amb alguns símpto­mes d'una mena de pero­nisme
que tras­pua alguna pro­posta del can­di­dat soci­a­lista, no deixa gaire marge a l'opti­misme. Lamen­ta­ble­ment la pri­ma­cia dels interes­sos de país compta poc i pro­voca poca ale­gria als seus elec­tors. La tendència auto­des­truc­tiva que mos­tren els polítics dels Estats Units, jugant amb l'eco­no­mia
com qui juga a la ruleta russa, demos­tra que dema­nar segons què
a segons qui és un impos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.