Ferran Adrià

Els prin­ci­pals dia­ris del món, que aviat és dit, s'han fet ressò de la clau­sura d'El Bulli. Fins i tot aquells rota­tius hispànics que havien aco­llit arti­cles difa­ma­to­ris con­tra Fer­ran Adrià, han trac­tat el tema amb res­pecte i pro­fusió de detalls, escrits i gràfics. El senyor Adrià, a qui, i ho sento molt, no tinc el gust de conèixer, sem­pre m'ha sem­blat una per­sona opti­mista, simpàtica, comu­ni­ca­tiva i extra­or­dinària­ment feliç en la seva feina, que és pro­por­ci­o­nar feli­ci­tat als comen­sals. I res no em fa pen­sar que mai hagi mal­par­lat d'algú, d'algun lloc o d'un deter­mi­nat ter­ri­tori. És per això que avui, dilluns, em refe­riré a aquells que l'han menys­preat, ofès i difa­mat amb les seves veri­no­ses gase­ti­lles, sem­pre apa­re­gu­des en mit­jans de gran tirada i cir­cu­lació, i sem­pre redac­ta­des amb el detes­ta­ble propòsit de mos­trar-lo com un far­sant, com un enta­ba­na­dor de pala­dars inge­nus, és a dir, amb el propòsit de fer-li mal. Un dels arti­cu­lis­tes que més vega­des s'ha ficat amb Fer­ran Adrià és Anto­nio Bur­gos, aquell que va escriure una infecta columna con­tra la meteoròloga Mònica López quan va entrar a TVE en subs­ti­tució de l'home del temps, que es jubi­lava. Això que fos dona i, sobre­tot, cata­lana, es veu que el va treure de polle­guera, perquè fins i tot va arri­bar a dir que, en qüestió de mete­ors, no hi ente­nia res. Tor­nant al per­so­natge ini­cial, recordo que el dilecte amic Bur­gos va publi­car una vegada un escrit ple de ràbia i d'enveja perquè aca­ba­ven de con­ce­dir una altra estre­lla Mic­he­lin a un res­tau­rant català, que ara mateix no sabria dir quin era, però que no és relle­vant quin fos perquè l'home anava molt més enllà amb el seu mal­des­tre dic­teri. Bur­gos estava empre­nyat com una mona a causa de l'estre­lla en qüestió, i, després de dir pes­tes dels xefs bas­cos (del bon­homiós Arzak va dir que com­par­tia taula amb etar­res) i cata­lans, va donar a enten­dre que Jordi Pujol, ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, pagava als de la Guia Mic­he­lin perquè ator­gues­sin estre­lles als res­tau­rants del Prin­ci­pat. Per aca­bar, faré cons­tar que Fer­nando Sánchez-Dragó, a El Mundo, cobria d'elo­gis una casa de men­jars cànta­bra de la qual, per pale­sar com n'era de bona, deia que era el con­trari d'El Bulli.