El dia del judici final

Aprofitem la treva que ens dóna l'estiu per gaudir de la calma abans de la tempesta. Una tempesta perfecta financera que s'està formant i ens atraparà al setembre si els líders europeus no passen a l'acció de forma decidida. Les fallides d'Irlanda, Portugal o Grècia han estat xàfecs importants. Fins i tot ha plogut a Espanya on el cel amenaça llamps i trons, però alhora a gran part d'Europa fa sol, és a dir que no cal que ens preocupem gaire. Ara bé, quan l'home del temps (o una agència de qualificació) col·loca els nuvolets de tempesta sobre Itàlia, cal que comencem a entendre que s'està gestant un huracà. El mercat de bons italià és el tercer més gran del món, rere els EUA i el Japó. Poca broma.

El dia del judici final per a Europa s'apropa ràpidament. La tria entre una unió política i econòmica a gran escala –real, de veritat–, o la desintegració de l'euro s'haurà de fer molt aviat, potser tan bon punt acabi l'estiu. És insostenible i inviable mantenir una unió monetària sense una unió de polítiques econòmiques i fiscals. Europa, una història d'èxit que ha significat el període de pau i prosperitat més llarg de què es tingui memòria des de la caiguda de l'Imperi Romà, necessita un nou impuls, decidit i ferm. La crisi obligarà els estats a cedir sobirania i renunciar al xovinisme que tants cops ha impedit avançar.

Siguem optimistes, potser serà una conseqüència positiva de la crisi. Què voleu que us digui, si les decisions en política econòmica no es poden prendre a Barcelona, jo prefereixo que es prenguin a Brussel·les que no pas a Madrid.