Moisès no duia xancletes

S'ima­gi­nen una legió romana avançant amb xan­cle­tes? O un guer­rer de la mito­lo­gia grega? No. Ni tan sols acon­se­guiríem iden­ti­fi­car-les amb l'Aquil·les de la Ilíada que va pro­ta­go­nit­zar Brad Pitt. Amb prou fei­nes podrien visu­a­lit­zar-los amb unes sandàlies, infi­ni­ta­ment més còmodes que les botes que uti­lit­zen els mili­tars pro­fes­si­o­nals actu­als. Les xan­cle­tes s'han impo­sat al davant d'altres tipus de calçat no sé si més con­for­ta­ble, però sens dubte més ele­gant.

Durant la infan­tesa vaig que­dar tip de les odi­o­ses xan­cle­tes, però, per sort, durant més de vint anys pràcti­ca­ment van des­a­parèixer, a excepció de les de les plat­ges. Ara les pots veure fins i tot en els fes­ti­vals musi­cals dels moderns més moderns, a la feina o sen­tir el seu llardós repi­ca­ment men­tre camino per qual­se­vol car­rer del Raval. És indi­fe­rent la classe social, la raça o la religió. Una dona pot anar amb el xador o burca, però això no eli­mina la pos­si­bi­li­tat de les xan­cle­tes.

Deu ser mania per­se­cutòria o fòbia? Em van seguint? Asse­gut al metro intento pre­gun­tar-me per què em repugna aquest tipus de sabata. És com­pren­si­ble davant els peus amb dits peluts d'un noi o les ungles bru­tes d'un altre, però tam­poc m'agra­den ins­tal·lades als peus arre­glats i les ungles pin­ta­des de la noia rossa apa­rent­ment del nord d'Europa o de la ita­li­ana que des­pis­ta­da­ment es mira l'estació de Liceu. Com pot no agra­dar-me aquesta ita­li­ana pel fet de dur xan­cle­tes? Per què em va caure als peus –i no és un joc de parau­les– aquell amic que va ser pri­mer en la seva pro­moció d'engi­nyers i que més tard es con­ver­ti­ria en exe­cu­tiu d'una mul­ti­na­ci­o­nal sol­vent? Va ser el dia que vam anar junts a veure Nick Lowe i es va pre­sen­tar amb les odi­o­ses xan­cle­tes. M'hau­ria emo­ci­o­nat que hi anés amb unes bones saba­tes ita­li­a­nes o angle­ses, amb unes sandàlies de dis­seny o fins i tot amb unes New Balance 574. No, es va pre­sen­tar amb unes xan­cle­tes de les que duen la ban­dera del Bra­sil. Com pot dei­xar un país com Bra­sil el seu símbol naci­o­nal de logo­tip per a unes xan­cle­tes?

No em puc ima­gi­nar Moisès cre­uant el mar Roig i tra­ves­sant el desert amb xan­cle­tes. I encara menys pujant la mun­ta­nya a bus­car els deu mana­ments.
Vostès sí?