Els paradisos artificials

És pro­ba­ble que el període de vacan­ces no sigui el millor moment de l'any per repen­sar els fona­ments de la nos­tra vida. Tot i que també poden ser molt estres­sants, les vacan­ces solen crear una bom­bo­lla pro­tec­tora entre la per­sona i les con­di­ci­ons de vida reals fins al punt de defor­mar un diagnòstic acu­rat perquè info­nen una exces­siva dosi d'opti­misme. Enmig d'unes vacan­ces plàcides, les aspi­ra­ci­ons sem­blen més asse­qui­bles, els pro­ble­mes sem­blen més abor­da­bles i el món sen­cer adqui­reix una feso­mia més ama­ble. Amb la rentrée labo­ral, que­da­rem des­vet­llats pel soroll sec de la gui­llo­tina i, amb una admi­ració estre­mida, recor­da­rem l'afo­risme del poeta Andreu Vidal: “Sem­pre fa dos segons que l'home ha estat expul­sat del paradís”. Lla­vors els que tin­guin la sort de no estar a l'atur par­la­ran de depressió post­va­can­ces. La indústria recre­a­tiva ens inun­darà de nou amb pro­pos­tes ori­en­ta­des a sua­vit­zar el llarg i dolorós trànsit de l'any labo­ral: ofer­tes per matri­cu­lar-nos en una escola de ball, per començar una col·lecció de tancs de la Segona Guerra Mun­dial... És just en aquell moment, men­tre encara pala­de­gem les vacan­ces i al mateix temps afron­tem el retorn a les obli­ga­ci­ons quo­ti­di­a­nes, quan l'exa­men dels nos­tres rit­mes de vida asso­leix el punt de sere­nor deso­lada per afi­nar-se del tot i madu­rar en un rea­lisme essen­cial.

Man­cats d'altres uto­pies, la indústria química ens expressa un con­cepte de vida molt clar: a la majo­ria de les nos­tres llars hi ha, d'una banda, un còctel de medi­ca­ments que ens aju­den a estar des­perts i actius durant el dia, i, de l'altra, els antídots obli­gats, medi­ca­ments que ens aju­den a rela­xar-nos a par­tir del ves­pre, a ador­mir-nos, o pot­ser hauríem de dir “a apa­gar-nos”. Encen­dre'ns i apa­gar-nos, aquest és el movi­ment de tants dia­pa­sons de l'existència. Les vacan­ces només ente­ses com a terra pro­mesa expres­sen aquest mateix ver­ti­gen: són un hiver­na­cle pun­tual per pro­te­gir-se de les inclemències dels altres mesos de l'any. El mer­cat és l'opi del poble: ens hem hagut d'adap­tar a les neces­si­tats del mer­cat i la pro­duc­ti­vi­tat. Però les vacan­ces i la indústria química no han de fer-nos per­dre de vista que, com a soci­e­tat, allò impres­cin­di­ble seria trans­for­mar favo­ra­ble­ment les con­di­ci­ons del nos­tre dia a dia, cre­ant-hi espais de res­pi­ració, d'acció mesu­rada i benigna, que no neces­sités les pro­me­ses eva­nes­cents dels para­di­sos arti­fi­ci­als.