Gaddafi

Keops i Ramsès II devien ser uns dèspo­tes con­su­mats quan van reg­nar, però en el moment que els van embal­sa­mar van dei­xar de fer mal. En el teu cas, sem­bla que vul­guis des­a­fiar les lleis de la natu­ra­lesa, i men­tre el teu cos pateix un ine­xo­ra­ble procés de momi­fi­cació en vida, vas endu­rint la teva ràbia pro­ver­bial. Tot­hom s'ensu­mava que eres dels que vol­drien morir matant. Ara ja ens ha que­dat clar.

Has ani­mat la població, Muam­mar al-Gad­dafi, a armar-se per llui­tar con­tra els traïdors a tot el país. És una pen­sada genial, tot i que arriba un pèl tard. Fa més de mig any que els teus súbdits estan fent pre­ci­sa­ment això, amb el petit detall que ho fan en con­tra teu, llui­tant con­tra els teus mer­ce­na­ris i els teus sol­dats pro­fes­si­o­nals. A mesura que s'acos­ten al teu palau, tu et vas refu­gi­ant en la retòrica de sem­pre, la del poble que planta cara a Occi­dent i que defensa de manera espontània la teva revo­lució verda.

Si real­ment vols pas­sar a la poste­ri­tat, el millor que pots fer és dei­xar de pro­vo­car morts amb parau­les que ningú ja no escolta. Mira, un con­sell de franc: per­met que cul­mini amb èxit el teu procés de momi­fi­cació, que et posin dins un sarcòfag dels bons i que et tan­quin en alguna residència mau­so­leu. Que omplin l'estança d'una pila de tre­sors, que la sege­llin i la sepul­tin sota les dunes, i ja està. Quan arri­bin els opo­si­tors, si volen, que pro­fa­nin la tomba. O encara millor, que l'obli­din perquè un dia hi enso­pe­gui un arqueòleg i orga­nitzi un museu espa­ter­rant amb tot ple­gat. De res.