Cesc

Cele­bro que s'hagi aca­bat el serial. Va començar fa uns quants anys, jo diria que tants com fa que en Guar­di­ola és al Barça, o més, i hi havia moments que un hom pen­sava que no es tan­ca­ria mai, que aquesta lle­genda de la peça per­duda i desit­jada era una ron­da­lla. Fins i tot vaig arri­bar a sos­pi­tar que ningú no volia real­ment el teu traspàs; com si els interessés més ser ces­quis­tes que no pas tenir-te real­ment, una mica a la manera d'aquells que trem­pen més amb l'inde­pen­den­tisme que no amb la inde­pendència.

Al final l'anhel s'ha mate­ri­a­lit­zat, i així tu, aquesta mena de dotzè imam de la fe blau­grana, el mahdí ocult i espe­rat de la con­fessió culer, has ater­rat i has
sig­nat con­tracte. Ben­vin­gut, espero que ens donis mol­tes esto­nes de plaer i d'emoció. El somni ha estat mutu, perquè tu també
has dei­xat molt clar que la teva pro­fe­cia era aca­bar a can Barça, el lloc d'on no havies d'haver sor­tit mai. Era una història d'amor estron­cada, que calia resol­dre amb un final feliç.

Però tens un pro­blema gros, Cesc Fàbre­gas, i és que hauràs de satis­fer mol­tes expec­ta­ti­ves. Les teves i les dels altres, que al llarg de no sé quants anys hem anat inflant, engrei­xa­des per xifres astronòmiques i escam­pa­des pels mit­jans de comu­ni­cació. No serà gens fàcil, perquè al cap­da­vall no dei­xes de ser humà
i la teva pro­fessió és més xutar pilo­tes que lle­gir boles. Ara, si tot surt bé, i
aflora la màgia fut­bilística, serà un conte de fades, un més a sumar en aquest Pep team que es dedica a sal­tar per damunt de la més exa­ge­rada de les ima­gi­na­ci­ons.