Vides salvades
Un estudi concloïa recentment que el servei de Bicing a Barcelona arribava a salvar vides. Agafant una mostra de 25.000 abonats al servei que abans no anaven en bicicleta, la investigació dictaminava que 12 d'ells s'estalviarien de morir aquell any. La conclusió era que la mortalitat entre els clients del servei baixava un 23% gràcies al Bicing. A pesar de la grandiloqüència de la dada, no vol dir, però, que no s'acabin morint. Fa l'efecte que necessitem estudis per a tot i arreu que reforcin els beneficis de tendències i estils de vida. I alhora, que els recobreixin d'una aura mítica, gairebé santificant. El sentit comú, per si mateix, ja ens portaria a pensar que anar en bicicleta fa bé, però quan la cosa queda provada científicament sembla que no s'admeti fum de dubte.
L'afirmació de l'estudi, que en un altre àmbit i temàtica no dubtaríem a qualificar de demagògica, pel que fa al cas ens deixa embadalits. Tibant aquest fil argumental, s'arriba a preguntes inquietants: si el Bicing pot salvar 12 vides a l'any, aquests dies –des d'avui i fins diumenge– que hi ha una parada tècnica en el servei, quantes persones agonitzaran? Amb la seva aturada temporal, quantes vides es retallaran?
L'aura llegendària del Bicing ha fet exportar-lo a d'altres ciutats de l'àrea metropolitana. En algunes, el flamant servei ha tingut una sorollosa estimbada. A priori, no sembla que costi tant d'entendre que Barcelona té unes característiques singulars. En la seva gènesi, un estudi d'aquesta mena fóra el mateix que destacar els beneficis de l'anar a peu i afirmar, amb aire greu, que gràcies a caminar se salven una desena de vides. Ben mirat, tampoc en som tan lluny: un altre estudi recent assegurava que fer exercici 15 minuts al dia –amb això ja s'hi compta caminar a preu fet– allarga la vida tres anys. La regla lògica encara ens duria a pensar que una mitja hora diària d'esport ens farà viure sis anys més, a comptar a partir de no se sap on. És clar que aquest conjunt d'estudis no deuen preveure el seguit de contingències que creuen una vida. Tot són fórmules matemàtiques i aparentment perfectes per crear la il·lusió d'un domini sobre cos i designis. Un elixir de vida quasi eterna destinat justament a això: a limitar-se al miratge o a la demagògia.@aballbona
