Festes menors

La crisi ha arri­bat, també, a les fes­tes majors. Ho tes­ti­fi­cava un repor­tatge publi­cat en aquest diari fa un parell de set­ma­nes. Era can­tat que l'espe­rit de la crisi s'havia d'aca­bar mani­fes­tant en les fes­tes majors, tenint en compte que fue­teja de fa temps les arques muni­ci­pals, amb impor­tants deu­tes acu­mu­lats en mol­tes altres àrees. I aquesta, és clar, no se'n salva.

La situ­ació negra, ara, torna a posar sobre la taula quin ha de ser el model d'una festa major i, per extensió, de l'oferta cul­tu­ral pública. La radi­o­gra­fia can­via depe­nent de la mida del muni­cipi, però, d'una manera o altra, el model s'ha de fer encai­xar. Mal­grat les rebai­xes en el pres­su­post fes­tiu que reco­llia aquest repor­tatge – els muni­ci­pis esmen­tats s'hi han vist obli­gats tant sí com no–, en altres encara impera la llei no escrita que a la festa major no s'hi esca­tima ni un euro. Alguns l'ente­nen com l'apa­ra­dor i lluïment del govern de torn vers els ciu­ta­dans. En el seu pòsit, aquesta con­cepció guarda una idea un xic esbi­ai­xada del que és una festa major: en lloc d'una festa del poble, pre­fe­rei­xen fer una festa per al poble. Així les coses, s'ha de trac­tar el ciu­tadà com un mer con­su­mi­dor, com si anés a pas­sar-ho bé a qual­se­vol dis­co­teca? El ciu­tadà ha de ser un cli­ent pas­siu, que sols faci esca­ra­falls davant tot allò que no li pla­gui prou?

Entre­mig d'aques­tes pre­gun­tes, s'hi escola una res­posta doble, que mena a una doble res­pon­sa­bi­li­tat: la dels ajun­ta­ments i la dels matei­xos ciu­ta­dans. La crisi empe­nyerà fort i pro­ba­ble­ment farà reto­car els números a ajun­ta­ments que tira­ven a cop de gran estre­lla musi­cal o simi­lar.

Però no es tracta, només, d'un debat de números. Van crei­xent els exem­ples de fes­tes majors arre­la­des que, a través de fórmu­les i vies dife­rents (par­la­ria de ciu­tats com Mataró, Gra­no­llers i fins i tot Ter­rassa) han acon­se­guit una cosa gens tri­vial: que la gent es faci seva la festa, però també que faci festa, és a dir, que orga­nitzi, que esti­gui al dar­rere de les bar­res, sota el foc dels dia­bles o l'esque­let d'un gegant, que inventi nous actes, que ges­ti­oni espais... Això, que sem­bla una menu­desa, és sinònim d'arre­la­ment, de ser actius en la millora de l'entorn imme­diat. És sinònim, al cap­da­vall, d'una festa veri­ta­ble­ment del poble.@aball­bona