Endevina amb qui em caso
L'any 1967 es va rodar la pel·lícula Guess Who's Coming to Diner, doblada a l'espanyol com Adivina quién viene esta noche. Es tracta d'una comèdia satírica que retrata la societat benestant dels EUA de l'època. Les contradiccions ideològiques de la classe mitjana afloren en aquest film quan un matrimoni liberal rep la tempestuosa visita de la seva filla, que els comunica que es vol casar amb el jove que l'acompanya, un afroamericà a qui ha conegut fa poc. Les delicioses situacions còmiques es despleguen al compàs d'uns pares que intenten conjugar la seva pretesa tolerància liberal amb l'aprensió que realment els provoca que una filla es casi amb un negre. L'any 2003 el líder ultradretà rus Vladímir Jirinovski va tenir una depressió perquè va haver de reconèixer públicament que el seu pare era jueu, confessió difícil, és clar, per algú que havia declarat que “sobren jueus” i que “convertiria el Caucas en un immens camp de concentració”.
En aquesta cíclica funció en què el factor humà perfora l'ordre granític de la ideologia i en què la víctima i el botxí coincideixen en la mateixa persona, s'ha escrit un nou episodi. S'ha escrit a Salt l'any 2011 i té com a protagonistes principals la formació política xenòfoba Plataforma per Catalunya i la regidora Juana Dolores Martínez, que ha abandonat aquest grup després de ser pressionada pels seus mateixos companys de partit a causa de tenir un xicot camerunès i negre. És un cas que de nou evidencia la poderosa presència d'allò que Hannah Arendt va conceptuar com la banalitat del mal. Aquest cas, que s'automultiplica perquè el portaveu de PxC de Salt també ha abandonat el partit per haver rebut insults i pressions per tenir una relació sentimental amb un home dominicà, avisa a aquells miops que encara especulen si PxC és racista o no. Enmig d'un aire de sainet es revelen contradiccions flagrants de la principal víctima d'aquest cas, J.D. Martínez, que amb una poc creïble ingenuïtat de cop i volta descobreix en pròpia pell la lògica destructiva de la maquinària de què ella forma part. Martínez, a més, es presenta amb una penosa divisa de puresa, tot declarant que abans de militar a PxC “no creia en la política ni havia votat mai”. Martínez és una persona capaç de demanar permís a la direcció del partit per saber si la seva situació sentimental representava “algun inconvenient” polític. Digne d'estudi. O d'oblit.
