Simpòsium a l'Escala

Avui s'acaba un fes­ti­val que he tri­gat cinc anys a des­co­brir; vostès pot­ser ja el conei­xien però val més tard que mai! Em temo que per aquesta nit ja no hi siguin a temps però els reco­ma­na­ria reser­var taula per qual­se­vol dime­cres d'agost de l'any que ve. Els parlo del Gas­tro­mu­si­cal, una pro­posta que com­bina dos pla­ers, el de la cuina i el de la música, i que va sor­tir el 2007 del cap d'en Jordi Jacas. És un fes­ti­val autèntic, ori­gi­nal i únic que es fa al Molí de l'Escala. Però atenció, aquest és per gau­dir amb els sis sen­tits; sí, sí, no només amb els dos als quals fa referència el seu nom: el gust a través de la gas­tro­no­mia i l'oïda amb la música. La vista, el tacte i l'olfacte hi són ben pre­sents. Però després, a més, se'n genera un altre que és fruit de la pro­xi­mi­tat, la com­pli­ci­tat, la como­di­tat, i aquest és el tracte. T'hi tro­bes bé i no te'n vol­dries anar. Trac­tes amb l'artista que ha actuat aque­lla nit, trac­tes amb el xef que t'ha cui­nat les exqui­si­de­ses que t'has men­jat, trac­tes amb la resta d'assis­tents a l'esde­ve­ni­ment i hi ha com un no sé què que no els sabria defi­nir que et con­vida a assa­bo­rir el pas de les hores. Per mi, que els vents bufin a favor del molí és cosa dels déus. No en va l'indret és a tocar de les ruïnes gre­co­ro­ma­nes d'Empúries i em fa l'efecte que les divi­ni­tats han esco­llit aquest indret per cele­brar els seus simpòsiums. Tot el con­trari del sig­ni­fi­cat que ha deri­vat fins als nos­tres dies. Ara, un sim­posi és una avor­rida reunió de pro­fes­si­o­nals, d'inves­ti­ga­dors i altres experts d'una mateixa àrea per dis­cu­tir i estu­diar qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb la seva feina. Abans, el simpòsiums era el nom que rebia la segona part dels ban­quets cele­brats pels grecs, en els quals els comen­sals bevien d'acord amb la pres­cripció del sim­po­si­arca, can­ta­ven poe­mes, reci­ta­ven poe­sies o con­ver­sa­ven. Hi podia haver fins a quinze con­vi­dats, que esti­rats en divans gau­dien del bon men­jar i la música exe­cu­tada per joves. El sim­posi sem­pre seguia una men­jada i sovint s'hi afe­gien per­so­nes que no havien par­ti­ci­pat en el men­jar i només ana­ven al beure, exac­ta­ment com passa al Molí. Com els deia –cre­guin-me, no se'n pene­di­ran–, l'estiu que ve apun­tin-se al simpòsium que es fa a l'Escala.