Fraga

Diu que et retires de la política, i la pregunta que ens ve al cap és inevitable; què dius ara? Encara estaves en actiu? Als 89 anys? Ja és ben cert que els brontosaures com tu neixen fent política i no desapareixen ni tan sols amb l'explosió d'un asteroide d'aquells que tenen la bondat d'exterminar tots els dinosaures del planeta. No t'ha faltat mai ni astúcia ni habilitat populista ni tampoc carisma, encara que, per sort nostra, la teva trajectòria et va jugar una mala passada.

Vas pensar que la teva implicació en el franquisme no et passaria factura, i et vas equivocar. Els votants van interpretar, als anys setanta, que formaves part del passat. Quan calia triar els arquitectes del nou sistema, van jutjar que havies estat massa temps ministre del dictador, que havies assistit a signatures de penes de mort i ordres de disparar contra els manifestants. La gent va entendre aleshores que no eres la persona adequada per entrar en un període nou, un període d'oblit i taula rasa.

Afortunadament. Perquè fa feredat imaginar com hauria anat aquell inici de democràcia si haguessis disposat de suports massius. Tu sempre has portat l'estat dins del cap, i com a oponent ets temible. Potser amb més força no hauries permès els guanys tímids que vam veure. I hauríem perdut, en aquells anys d'abans del cop militar de Tejero, alguns petits miracles (el primer Estatut, la normalització lingüística, la mateixa Generalitat...) potser ni això hauríem viscut. Ara descansa, guerrer, i que no et torni la bilirubina.