Jutge i part

Cert que els jut­ges fan la seva feina i s'ha de supo­sar que la fan amb la màxima inde­pendència, però no deixa de ser sos­pi­tosa la manera com, dar­re­ra­ment, alguns magis­trats de la judi­ca­tura espa­nyola s'atre­vei­xen a opi­nar, en les sentències que eme­ten, sobre el sis­tema edu­ca­tiu de Cata­lu­nya i la immersió lingüística que, amb èxit i res­pecte arreu, s'hi aplica des de fa més de trenta anys. Fran­ca­ment, trac­tant-se d'un tema tan sen­si­ble per a la soci­e­tat cata­lana i, sovint, de fet, tan mal comprès fora del país, la impressió que en queda és que els qui deci­dei­xen són, a més de jutge, part. Un ins­tru­ment més del poder espa­nyol que, des de fa anys, no tan sols ens ofega econòmica­ment i ens con­di­ci­ona el desen­vo­lu­pa­ment amb infra­es­truc­tu­res cadu­ques, sinó que també ens vol orfes de llen­gua. O no hi que­daríem ben aviat si el català deixa de ser obli­ga­tori per a tot­hom a les esco­les?