Opinió

La sospita

Amb motiu de l'ani­ver­sari de l'11-S he deci­dit recu­pe­rar una cinta VHS on vaig enre­gis­trar l'espe­cial infor­ma­tiu que TV3 i altres cade­nes van fer després dels atemp­tats a les Tor­res Bes­so­nes. Vista des d'una pers­pec­tiva tem­po­ral, la pri­mera qüestió que sorprèn de l'emissió és que la infor­mació no volia ser només la cons­ta­tació d'uns fets objec­tius –la cai­guda de les tor­res–, sinó que volia anar més enllà del que estava pas­sant per tal de tro­bar-ne unes cau­ses. La qüestió no deixa de gene­rar una cert males­tar, perquè dues hores després de l'atemp­tat es podia veure què estava pas­sant, però la psi­cosi, els ner­vis i la mag­ni­tud dels esde­ve­ni­ments impe­dien poder rea­lit­zar tot tipus d'anàlisis de per què havia pas­sat allò i, sobre­tot, de qui ho havia fet. Amb tot, però, no deixa de ser curiós que la majo­ria de cade­nes eme­tes­sin aquell mateix dia unes imat­ges d'un grup de pales­tins que cri­da­ven, tira­ven alguns trets a l'aire i duien a terme una cele­bració. En cap moment les imat­ges ens deien què esta­ven cele­brant aquell grup de gent, però la majo­ria de con­duc­tors dels espais infor­ma­tius insis­tien que a Pales­tina ja s'estava cele­brant l'atemp­tat. Els comen­ta­ris fets de forma impro­vi­sada no eren inno­cents perquè esta­blien una línia de cul­pa­bi­li­tat cap als països àrabs i inau­gu­ra­ven el nou eix del mal. Poc temps després es va saber que les imat­ges no van ser cap­ta­des aquell dia, que eren unes imat­ges d'arxiu d'un casa­ment a Pales­tina.

La segona qüestió que deu anys després genera sos­pita té a veure amb una cosa tan ele­men­tal com el so. Tot­hom ha vist i ha revist, les imat­ges dels dos avi­ons escla­fant-se con­tra les Tor­res Bes­so­nes, segui­des de l'enfon­sa­ment dels edi­fi­cis. Ningú, però, no ha sen­tit mai el so que van pro­vo­car les explo­si­ons, els crits de les vícti­mes que es llançaven des de l'edi­fici i el bro­git gene­rat en el moment de l'enfon­sa­ment dels edi­fi­cis. Només hem pogut sen­tir el comen­tari d'excla­mació d'algun ciu­tadà que fil­mava els fets, però no el soroll de l'impacte. No deixa de ser curiós que en plena època audi­o­vi­sual, unes imat­ges que s'han con­ver­tit en una de les més grans ico­nes del nos­tre temps, siguin silen­ci­o­ses. Qui va deci­dir eme­tre per pri­mer cop les imat­ges sense so? Per què s'ha deci­dit man­te­nir el silenci en les imat­ges d'arxiu? És més ter­rorífic el so que les matei­xes imat­ges?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.