El somni bibliotecari

Pocs municipis poden explicar que en menys de trenta anys han inaugurat dues biblioteques. La nova biblioteca de Llagostera, situada al Centre Cultural de Can Roig, és de titularitat municipal i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El cost total de la inversió ha estat de 2.146.757 euros, dels quals l'Ajuntament n'ha aportat 1.315.721; la Diputació, 238.662, i la Generalitat, 592.373. La biblioteca manté el nom de Julià Cutiller (Ullà, 1896 - Pineda, 1955), el mestre que va deixar una gran petja humanista al poble entre els anys 1920 i 1934. El fons que hi ha és 17.942 volums, 4.030 audiovisuals i 92 títols de subscripcions: a revistes (87) i a diaris (5).

El 28 de novembre de 1982 a Llagostera s'havia culminat un somni de finals del segle XIX, quan el consell local de l'Associació de Treballadors (vinculat a la Primera Internacional) demana a l'Ajuntament que se'ls concedeixi un local i una biblioteca per al seu perfeccionament personal. Hi van insistir en diferents ocasions, però sense èxit. Darrere seu hi trobem gestions com les del capellà i pintor mossèn Josep Gelabert (El Morell, 1859 - Llagostera, 1936), que només va reeixir eventualment pels volts del 1910. Van passar anys, guerres i misèries fins a arribar a la primera biblioteca pública, a l'equipament conegut com la Casa de les Vídues, un edifici noble de patrimoni municipal que anys enrere havia estat propietat de la poderosa família Boada, que tenia aquest casalot prop de l'església per, com el seu nom indica, allotjar-hi les vídues de la família. (Atenció: les obres de la Casa de les Vídues, començades el 1974 i acabades el 1982, van costar 63.406 euros, deu milions i mig de pessetes, a repartir a mitges entre l'Ajuntament i la Diputació.) En aquest edifici, la biblioteca ha conviscut amb l'Escola de Belles Arts, i l'espai era insuficient. L'anterior equip de govern de l'Entesa va comprar l'antiga fàbrica de can Roig (una part de l'extinta indústria surera de la família Roqueta, al costat del col·legi públic Lacustaria) amb la intenció de bastir-hi un potent centre cultural, amb biblioteca, centre astronòmic i espais per entitats i activitats. Amb el canvi d'Ajuntament fa quatre anys, s'ha destinat una part de les instal·lacions a la Fundació Ramon Noguera per fer-hi tallers assistencials. Sí s'ha mantingut el centre astronòmic que impulsa l'autèntic home del Renaixement que és Rafael Balaguer, president de l'Agrupació Astronòmica de Girona.