Normes per a tots
Deixi'm dir per endavant que el joc del crèdit fàcil que tots plegats (bancs, caixes i nosaltres mateixos) hem anat propiciant ha demostrat ser una irresponsabilitat que ens està costant massa de solucionar i que ens passa ( i passarà) una factura excessiva.
Que jo sàpiga, el procés burocràtic per fer un aval sempre és el mateix. L'interessat demana els diners al banc, l'entitat valora si aquesta persona podrà tornar-los i si considera que pot tenir algun problema se li demana un avalador que respongui en cas que s'incompleixi amb les quotes de retorn pactades. Aquest, l'avalador ( jo ho he estat en alguna ocasió) va al banc i al notari, on firma el compromís. Si bé és probable que se li digui que, possiblement, no caldrà que ell assumeixi el deute de la persona que demana el crèdit, també se li deixa molt clar (el notari té l'obligació de fer-ho) que, en el cas que no es vagin retornant els diners, el bon samarità (que ha avalat) haurà de respondre, obligatòriament, al pacte econòmic. Aquest protocol es repeteix una altra i altra vegada prescindint del nivell d'instrucció de l'avalador.
Dit això, la notícia que vaig llegir la setmana passada en aquest diari on s'explicava que una il·lustre i reconeguda professora emèrita de la Universitat de Girona es sentia víctima d'un engany perquè a ella, que havia firmat com a avaladora un crèdit d'un familiar proper, se li havia embargat un percentatge de la seva pensió de jubilació, em va resultar intranquil·litzadora.
A veure, realment és un tràngol dolorós que algú es trobi en una situació econòmica que no li permeti tornar els diners abans demanats. Però, siguem seriosos, el que no podem qüestionar, a toro passat, és la legalitat, coherència i justícia de l'entitat bancària a l'hora de demanar a la persona avaladora que respongui. Només faltaria que ens poguéssim carregar les normes en funció de si ens van a favor o en contra. No val a dir m'han enganyat. No tothom pot dir-ho. ¿Que el banc pensava que no seria necessària la mesura de l'embargament de la pensió? Vés a saber. ¿Que la persona avaladora, llegida o no llegida, sabia que això podria passar? Sí. ¿Que finalment ha passat i s'ha de respondre i acatar conforme al compromís assumit, amb coherència i responsabilitat davant el sistema? Evidentment que sí.