Opinió

Pinten bastos

Només una Catalunya estat es pot quedar en les categories més altes d'estabilitat

La kàiser Merkel i l'empe­ra­dor Sarkozy no acon­se­guei­xen redreçar les mar­ques de l'euroim­peri atra­pats entre els seus ban­quers i l'escola del fede­ra­lisme ani­ve­lla­dor o del jaco­bi­nisme. L'altre dia la rec­tora Imma Tube­lla ens par­lava dels estats fallits dels quals Espa­nya té bas­tants aspec­tes. Hi ha també els estats fallits per liqui­dats, que és el cas català, o no nats, que és el cas d'Europa, ara i en tant. En el mapa dinàmic de les cate­go­ries d'estats tro­bem entre els esta­bles Noru­ega, Suècia, Finlàndia, Dina­marca Islàndia, Holanda, Luxem­burg i Irlanda. Bèlgica ha cai­gut del grup dels esta­bles i ha pas­sat al dels mode­rats, on hi ha la resta d'Europa no exsoviètica i no tota la balcànica. Aquests esta­rien entre els pre­o­cu­pants, com quasi tot Àsia i Amèrica Lla­tina, i final­ment mig Àfrica i Ori­ent Mitjà esta­rien en estats d'alerta, mai tan ben dit.

Té sen­tit que com­par­tei­xin el grup de mode­rats Xile i Argen­tina, Ale­ma­nya i Espa­nya, Gran Bre­ta­nya i Itàlia? Crec que s'hau­rien de crear dues cate­go­ries: la dels mode­ra­da­ment esta­bles i la dels mode­ra­da­ment pre­o­cu­pants, entre els quals, Argen­tina, Espa­nya o Itàlia. I Grècia, Por­tu­gal o Croàcia. La fallida està tipi­fi­cada, entre d'altres motius, per governs ine­ficaços, sense legi­ti­mi­tat, per la manca de ser­veis públics pro­por­ci­o­nal a l'esforç fis­cal, la cor­rupció estesa, la con­flic­ti­vi­tat política ter­ri­to­rial i la frag­men­tació de les clas­ses domi­nants per comu­ni­tats naci­o­nals. És per això que en la cate­go­ria dels mode­ra­da­ment pre­o­cu­pants hi ha els que es poden curar i els que no. Els que es poden curar perquè amb la reno­vació de les elits polítiques i la cons­ci­en­ci­ació de la soci­e­tat civil en un marc rela­ti­va­ment homo­geni cul­tu­ral i sense con­flic­tes intra­ter­ri­to­ri­als la baixa clas­si­fi­cació pot haver estat un epi­sodi curt. Però hi ha els mal nas­cuts, nas­cuts amb el fòrceps de les armes i la impo­sició de majo­ries demogràfiques i cul­tu­rals sobre mino­ries. Els estats de base històrica plu­ri­na­ci­o­nal i plu­ri­cul­tu­ral gover­nats amb estruc­tura fal­sa­ment homo­geneïtza­dora on esde­ve­nen estruc­tu­rals la ine­ficàcia, la il·legi­ti­mi­tat, el dese­qui­li­bri de ser­veis públics pro­pi­ciat per règims espe­ci­als (forals, sub­si­di­ats i de dèficit fis­cal), la cor­rupció que creix sobre eco­no­mies sub­si­di­a­des i, per tant, la inter­mi­na­ble con­flic­ti­vi­tat poli­ti­co­ter­ri­to­rial que crema mol­tes ener­gies de totes les parts.

Espa­nya és un Estat mode­ra­da­ment pre­o­cu­pant, con­dem­nat per con­fi­gu­ració estruc­tu­ral a anar bai­xant posi­ci­ons en el rànquing de qua­li­tat glo­bal. Itàlia mateix, amb pro­ble­mes de cohesió simi­lars, té una classe política a la dreta i a l'esquerra que en deter­mi­nants moments ha estat capaç de rein­ven­tar l'estruc­tura: fa pocs anys, la reforma fede­ral; ara, la liqui­dació de les províncies. La classe política hispànica, en canvi, està patint una regressió infan­til als orígens del naci­o­na­lisme espa­nyol, ins­pi­rat sem­pre en la per­se­cució de la diferència interna i en la sub­missió a les lleis de Cas­te­lla de qual­se­vol colo­nit­zat. Cre­a­ti­vi­tat zero. Si modi­fi­quen la Cons­ti­tució serà per tor­nar a l'abso­lu­tisme. Paguem els pecats d'una tran­sició amb amnèsia sobre el fran­quisme.

I ara el risc de l'euro. Grècia pot aca­bar sor­tint; què pas­sarà amb Espa­nya? Els líders d'opinió, empre­sa­ris i polítics dels par­tits auto­no­mis­tes i fede­ra­lis­tes cata­lans hau­rien de defi­nir-se davant de la ciu­ta­da­nia. Que siguin valents, que ens diguin el que pot pas­sar i per allà on no estan dis­po­sats a pas­sar. Només una Cata­lu­nya estat es pot que­dar en les cate­go­ries més altes d'esta­bi­li­tat, al cos­tat de les nos­tres admi­ra­des naci­ons nòrdi­ques que van saber inde­pen­dit­zar-se al llarg del segle XX. Si al cos­tat del poder fis­cal i la lli­ber­tat política naci­o­nal som capaços d'inno­var un model d'estat trans­pa­rent, no burocràtic, coo­pe­ra­tiu amb la soci­e­tat civil, rein­ven­tor dels ser­veis públics no ruïnosos i capaç d'era­di­car totes les males pràcti­ques que ha adqui­rit bona part de la soci­e­tat cata­lana, en tant que medi­terrània, i pel con­tagi avi­ciat de la mala gover­nança espa­nyola. Pin­ten bas­tos si no fem el pas aviat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.