Els ciutadans primer

Passen els dies i ningú no s'apunta a la proposta de Pérez Rubalcaba de modificar les lleis perquè siguin els ciutadans els que tinguin l'última paraula, i no pas els tribunals, com va passar amb l'Estatut. Ja ho sé, la proposta de l'ara candidat socialista té poca credibilitat, venint d'algú que quan podia no va moure ni un dit per fer-la realitat. Però el silenci de les altres forces sorprèn perquè no es tracta d'una qüestió ideològica, sinó de qualitat democràtica. Quin demòcrata no hi ha d'estar a favor?

Em penso que cap, si descomptem els demòcrates presoners dels interessos d'un partit. Només cal repassar l'enfrontament que han mantingut aquesta legislatura socialistes i populars a causa de la renovació del Tribunal Constitucional, per comprovar que qualsevol canvi és impossible. L'animadversió que es professen el PSOE i el PP els impedeix posar-se d'acord en res, llevat que es tracti de deixar de banda o ignorar la resta de forces polítiques, és a dir, les minoritàries i les perifèriques, per dir-ho amb un terme que cada dia els complau més.

És pot entendre, en aquestes circumstàncies, que ningú no proposi res, perquè tindria el mateix efecte que una prèdica en el desert. Però res no pot amagar que les normes de funcionament del Tribunal Constitucional s'han de canviar i que cal anar molt més enllà del que proposava Pérez Rubalcada. Cap jutge ni tribunal ha de poder esmenar la voluntat dels ciutadans; però cap partit polític ha d'avantposar les seves ànsies de poder a l'interès de la societat.