Boris Izaguirre
“No sóc corrupte perquè Hisenda em fa respecte”
Per què en la seva nova novel·la fa de cronista d'un món glamurós i poderós on regna la corrupció?
Perquè això és el que hem viscut aquests anys. La meva parella protagonista, jove i guapa, ha viscut drogada d'èxit i riquesa en una època on tot era fàcil i semblava que podíem ser superherois. Ella aprèn a fer el que abans era blanqueig de diners i ara es diu enginyeria fiscal. Ascendir en l'escala social ha anat acompanyat de pèrdua de valors. Tots tenim un preu.
I quin ha estat el seu?
Ui, a la novel·la hi surto com un famós que contracten per anar a una festa per 6.000 euros! Però a la vida real podem negociar...
No se m'escapi!
Hi va haver un moment en què vaig dir que sí a tot, i això ha anat en contra meu. No em vaig adonar d'on ficava la pota, i Rubén, el meu marit, m'avisava, eh? Ara sé, per exemple, que a televisió he de ser fidel a mi mateix. I estic en una fase en què ja em puc vestir i viure amb roba menys impactant.
Bonica metàfora. Ara digui'm: què hi ha de vostè en la seva rufiana i vanitosa protagonista?
Jo com ella he estat en molts llocs alhora, he fet moltes coses. Patricia és una corrupta conscient i per això és tan temible. Jo no. Jo no he pogut corrompre'm perquè Hisenda em fa molt de respecte!
No em queda clar si ha volgut fer una faula moral o no.
No, però si algú en treu un ensenyament, genial. És clar que ara la festa s'ha acabat i que hem de ser conscients que sempre hi haurà un Madoff (que també hi surt) al nostre voltant. Crec que en la societat actual tots som presumptament culpables i presumptament innocents.
Per què diu que Londres ha passat al davant de Nova York?
Els anys de Bush li van fer molt mal a Nova York. Els meus protagonistes a més pensen que ja no és chic perquè s'hi parla massa espanyol. Són uns esnobs i marxen a Londres, on per cert em va venir la idea de la novel·la un dia a la Tate amb Rubén mirant una parella.
Diu que un matrimoni acaba sent un monstre. El seu també?
Jo porto el meu monstre molt bé des de fa cinc anys, però és un monstre. Sí, tota parella ho és. L'amor té garres, és interessat...
Pensa a tenir descendència?
He vist que feliç és el meu amic Miguel Bosé i m'ha agafat una mica de gustet. Els seus nens són adorables, però ho he de pensar.
Barcelona surt una mica a la novel·la. Què li transmet la ciutat?
Per a mi és exquisida, viva i divertida. Quan vinc m'oxigeno.
Un dia em va dir que de petit volia ser banquer i ara ha fet una novel·la de lladres.
Crec que he fet una barreja del film Com robar un milió i de Gilda, que és una història boja d'amor d'una parella impossible.
