Ginebra

De Mercès encara, però si bus­quem als llis­tats dels noms més posats, Mise­ricòrdies, que fan el sant demà, i Tecles, que feien el sant ahir, feina rai a tro­bar-ne, per fer-les un reco­nei­xe­ment de cara i ulls a Reus o Tar­ra­gona. Però hi ha un altre nom més difícil de tro­bar, i mira que està de moda i en boca de tot­hom: Gine­bra. De fet només conec la filla d'Empar Moli­ner. Pot­ser la nova moda que fa del gintònic beguda prin­ci­pal per men­jar ham­bur­gue­ses o sus­his, els tas­tos de gine­bres, i que fins i tot n'hi hagi una de nova de bar­ce­lo­nina, aca­barà este­nent el nom.

I pen­sar que la lle­genda diu que a mol­tes dis­co­te­ques fan ser­vir gine­bra per nete­jar les bar­res! Devia ser abans de l'arri­bada de tota aquesta nova for­nada de mar­ques afa­ri­go­la­des.

Però on hi deu haver més nenes que es diuen Gine­bra deu ser a Suïssa. A la ciu­tat on Miquel Bar­celó lluita per des­ban­car amb la seva magna cúpula dels drets humans, a la seu de l'ONU, la icona del rellotge de flors. Miquel Bar­celó, el tri­om­fa­dor de la Monu­men­tal. Per damunt de José Tomás! Ha gene­rat que fins i tot algun defen­sor dels drets dels ani­mals sos­piri per tenir el car­tell de l'última cor­rida de toros que es farà a Bar­ce­lona.

Després, amb la pro­hi­bició, els afi­ci­o­nats a la tau­romàquia ja només poden aspi­rar que els en pro­jec­tin en 3-D sobre la façana de l'ajun­ta­ment, o a la cas­cada de la Ciu­ta­de­lla o, posats a fer, a la mateixa plaça.

És espec­ta­cu­lar això de les pro­jec­ci­ons que es fan per la Mercè a Bar­ce­lona. Com el pregó, que genera més expec­ta­tiva que el debat de política gene­ral. Aquest any el pre­go­ner Puyal només ha dit qua­tre parau­les, però que ben dites! Insu­pe­ra­ble, imba­ti­ble, impa­ra­ble, ins­crip­ti­ble en la història ciu­ta­dana i del país.

El mes­tre Puyal entre cen­te­nars de referències també va recor­dar el mes­tre Pau Casals i el seu I'm a cata­lan a l'ONU. Aquesta mateixa set­mana tant el pre­si­dent Mas, al Romea, com la pre­si­denta De Gis­pert, el dia de la Pau, també van tocar aquesta fibra, també el van tenir pre­sent en els seus par­la­ments.

El recent con­cert d'home­natge al mes­tre ha fet el seu efecte: anar ple­gats com a cata­lans per un camí de pau. És l'efecte Gine­bra, encara que el nom no faci la cosa.