El tramvia del terror

Men­tre el sis­tema judi­cial no hi ajudi una mica més, la solució poli­cial als pro­ble­mes de delinqüència i inci­visme a Bar­ce­lona serà sem­pre insu­fi­ci­ent. Amb tot, el nou con­sis­tori s'ha impo­sat una política de visi­bi­li­tat de l'auto­ri­tat que, poc o molt, comença a donar fruits. En pri­mer lloc a les enques­tes, on el nou alcalde rep una nota dels ciu­ta­dans que, si bé no n'hi ha per llançar coets, sí que fa palès el desig de donar-li una mica de marge. I això és perquè a Bar­ce­lona el segon pro­blema més pre­o­cu­pant –després de l'atur– és l'inci­visme i la delinqüència.

Tant l'actu­ació poli­cial durant l'estiu (per exem­ple, la ins­tau­ració de les patru­lles con­jun­tes de Guàrdia Urbana i Mos­sos al metro) com una tímida reacció judi­cial han aju­dat a con­tem­plar el futur amb una mica d'opti­misme.

En aquest sen­tit, també pot esta­blir un mínim pre­ce­dent la sentència feta pública aquesta set­mana per l'Audiència de Bar­ce­lona, que ha con­dem­nat a divuit mesos de presó un home acu­sat d'haver agre­dit el tre­ba­lla­dor dels Fer­ro­car­rils Cata­lans que li recla­mava que pagués el bit­llet. La sentència ha tri­gat gai­rebé tres anys! És dis­su­a­siva? No gaire. És un pas enda­vant? Sens dubte. Un pot opi­nar que cal no pagar el metro i l'autobús (“Que ho paguin els bancs”, diuen) i una altra cosa és agre­dir sal­vat­ge­ment el tre­ba­lla­dor que fa la seva feina (frac­tura de peroné i mandíbula, pèrdua de dents i con­tu­si­ons diver­ses). Per la mateixa raó, el ter­ror que s'està vivint entre els con­duc­tors del tram­via de la línia del Besòs ara ja és molt més que pre­o­cu­pant. El relat, aquests dies, d'un d'aquests homes, agre­dit diver­ses vega­des, obli­gat a tan­car-se a la cabina del tram­via per sal­var-se de mals majors és increïble. Cal espe­rar que l'apa­llis­sin? Cal espe­rar que ningú no agafi el tram­via per pànic –o per avor­ri­ment de la situ­ació, que seria pit­jor–? Una cosa és el pro­blema genèric, de la Mina, o d'on sigui (que l'arre­glin), i una altra cosa és la ciu­tat sense llei. Sí, no sola­ment totes dues van lli­ga­des sinó que una con­di­ci­ona l'altra, però difícil­ment pot ser­vir de jus­ti­fi­cació.

L'alcalde Trias s'adona que l'exal­calde Hereu no exa­ge­rava. Per això, ara, li agafa el relleu i torna a recla­mar 4.000 mos­sos d'esqua­dra (en fal­ten 1.200). Alcalde i exal­calde, qui ho hau­ria dit, han tri­gat menys de qua­tre mesos a con­ver­gir. És impres­cin­di­ble per alli­be­rar la Guàrdia Urbana. Tot hi sor­tiríem gua­nyant.