L'Àfrica i el telèfon mòbil
Durant uns anys, vaig anar sovint a l'Àfrica subsahariana per treballar en projectes del Banc Mundial. No hi he tornat, però em resulta impossible oblidar aquell continent i aquella gent; com resulta impossible, per a tota persona sensible, passar per alt les tragèdies africanes, que vivim de lluny, tot i que no ho estan tant.
El desenvolupament econòmic acostuma a anar lligat a fortes inversions. Es diu que els països africans no es desenvolupen perquè ningú no inverteix en estats que tenen matèries primeres però que són artificials, corruptes i amb règims polítics que no tenen res a veure amb la democràcia.
Ho entenc molt bé, perquè ho he viscut. Però comprovo que hi ha alguns avenços tecnològics que no requereixen grans inversions però que estan fent meravelles en aquelles terres, un dels quals és el telèfon mòbil.
El desenvolupament requereix bones comunicacions i les carreteres o els ferrocarrils, molts de diners.
Ja hi tornem a ser! Amb el telèfon mòbil no es poden moure ni persones ni mercaderies, però es pot obtenir informació. I aquesta pot ser – i és– de gran ajut per al petit i mitjà comerç de moltes regions africanes. Qui té cacau, fruites tropicals o qualsevol altre producte pot saber el mercat en què li pagaran a més bon preu. Fins ara, estaven obligats a vendre'l al primer comprador.
El comerç de productes bàsics és fonamental per al creixement econòmic africà, però també ho són –negativament– l'existència d'algunes malalties pròpies dels països tropicals.
Ho és especialment la malària, que cada any mata centenars de milers de persones, sobretot nens. És una malaltia que només pot ser mortal si no s'hi fa cap tractament. Si prens les píndoles adequades, la picada del mosquit que n'és portador només et pot generar un malestar que correspon a una grip benigna. Ho dic per experiència.
Llegeixo al diari –Expansión, del 19 de setembre–, que quatre multinacionals ben conegudes, IBM, Google, Vodafone i la farmacèutica Novartis, han posat en marxa un projecte en què usen els mòbils i els mapes electrònics per tal de controlar els estocs de medicaments contra la malària i la seva distribució per les zones on fan falta. Ara per ara, només l'han fet a Kenya i Tanzània però el volen ampliar al Congo.
Les indústries farmacèutiques, com diria la germana Teresa Forcades, tenen moltes malifetes per fer-se perdonar –com les grans multinacionals, en general, que pensen poc a fer un servei a la gent i pensen massa en el compte de resultats empresarials–, però també tenen moltes oportunitats per millorar la imatge, com fan les ja esmentades.
La porció que aquell projecte farà als seus beneficis serà petita. Els recomanaria que ho comptabilitzessin com a despeses de màrqueting.
Estic del tot convençut que els donarà un rendiment molt superior al que aconseguirien amb un espot publicitari tradicional. No els dic que el premi el trobaran a l'altre món, perquè aquest sí que és un argument que no podrien entendre de cap manera.
Em fa vergonya confessar, a hores d'ara, que no porto cap telèfon mòbil. Pot ser que sigui perquè no em dedico al comerç i ja vaig superar fa temps les febres palúdiques de la malària.
