La borsa o la vida

Després de segles en què tot el que tenia a veure amb la borsa era matèria reser­vada a una mino­ria de la població i la gent cor­rent sobre­vi­via d'acord amb la lògica de l'eco­no­mia pro­duc­tiva, des de fa algu­nes dècades els mer­cats bor­sa­ris s'han con­ver­tit en el feno­men rec­tor de la vida quo­ti­di­ana de les per­so­nes i en una mena de divi­ni­tat a qui cal ren­dir culte, témer i ofe­rir sacri­fi­cis perquè ens hi va la vida
(si més no, la super­vivència amb dig­ni­tat).

La infor­mació borsària ha pas­sat de ser un apar­tat espe­ci­a­lit­zat de les sec­ci­ons d'eco­no­mia a con­ver­tir-se en infor­mació gene­ral i, sovint, titu­lar d'ober­tura per sobre i tot d'infor­ma­ci­ons tan poten­ci­a­des com les espor­ti­ves. Com si el futur de la huma­ni­tat, ara que començàvem a estar sen­si­bi­lit­zats que depe­nia del res­pecte per les qüesti­ons medi­am­bi­en­tals, en rea­li­tat, depen­gui de la bona salut de les bor­ses. La matèria capi­ta­lista ha subs­tituït la matèria eco­lo­gista.

La bata­lla per defen­sar els valors de l'eco­no­mia pro­duc­tiva en què havíem estat ins­truïts s'ha per­dut enfront dels valors de l'eco­no­mia finan­cera. La uni­ver­sa­lit­zació dels mer­cats bor­sa­ris ama­gava una lògica per­versa: si pots fer tre­ba­llar els teus diners, no cal que tre­ba­llis tu. I, així, hem creat un món de dege­ne­rats que s'ha auto­des­truït per la via d'igno­rar el prin­cipi dels vasos comu­ni­cants: la riquesa i la pobresa són inver­sa­ment pro­por­ci­o­nals perquè no es bar­re­gen homogènia­ment. És a dir, que sot­me­sos a una mateixa pressió, els diners han des­plaçat el tre­ball.

Amb els exce­dents de men­jar que llen­cen els habi­tants del pla­neta tips, es podria ali­men­tar fins a tres vega­des els habi­tants del pla­neta que pas­sen gana. I men­tre no tro­bem, ni ens pre­o­cu­pem de tro­bar, solu­ci­ons per resol­dre la gana dels uns (i no és només la gana al Ter­cer Món, sinó l'exclusió al Pri­mer Món), ens des­es­pe­rem a resol­dre les falli­des dels mer­cats finan­cers.

Els temps actu­als con­vi­den a lle­gir sobre l'ori­gen de les llot­ges i les bor­ses, a la fi del segle XV. I a ado­nar-se que aque­lles no tenien res a veure amb les actu­als. El que va començar com a meca­nisme d'orde­nació de la soci­e­tat
i el tre­ball de les per­so­nes ha esde­vin­gut, amb el pas del temps, una mani­o­bra per a esprémer la vida de la gent cor­rent. Una mani­o­bra pri­vada assis­tida amb diner públic.