Sí que estem desorientats
Ha de ser un entrenador de futbol qui ens recordi que ens hem d'aixecar aviat per anar a treballar, l'Ajuntament de Girona fa una campanya per informar-nos del gust que té l'aigua de l'aixeta, una marca de menjar prefabricat s'anuncia amb un curtmetratge que reflecteix un model de família en què la mare no se'n surt i sort en tenen tots de l'àvia. Tot plegat són símptomes d'una societat desorientada i en descomposició, i per acabar-ho d'adobar ara vindrà el govern a explicar-nos quins han de ser els valors que regeixin la nostra vida. “En lloc de felicitar-nos pel progrés cada vegada que l'escola assumeix una responsabilitat que abans competia als pares, més aviat hauríem d'admetre que hem arribat a un estadi de la civilització en què la família és irresponsable, o incompetent, o impotent; en què no es pot esperar que els pares eduquin els seus fills adequadament.” Això escrivia T.S. Eliot l'any 1948; mireu els desastres que hem fet des de llavors. Més val tenir un govern que cregui en l'existència de certs valors universals que no pas un que aspiri a subvertir-los, però podem tenir esperança? Es parla d'un pla nacional per promoure valors (bé) i nova cultura cívica (nova?), però, com és lògic en aquestes matèries tan etèries com controvertides, no tindrà rang de llei; no hi haurà manera d'aplicar-lo, serà una simple declaració de bones intencions que probablement, com que no ens ve d'aquí, fins rebrem a la bústia impresa en paper reciclat, que és més car. La intervenció d'unes quantes conselleries i la legió d'experts que es convocaran per redactar-la en garanteix l'embolic conceptual i una redacció confusa en què paraules com tolerància, esforç, solidaritat, estimació o respecte es combinaran fins a l'infinit i més enllà. Encara que, resumida en pòsters i powerpoints, serveixi de base a les prèdiques que els mestres i els assistents socials faran per compensar els seus minvants recursos, no servirà per modificar conductes. Això només arribarà quan una majoria de gent gosin reprendre el control de les seves vides i de les dels seus fills i assumeixin les conseqüències dels seus actes. El que ha de fer l'Estat és enretirar-se, tornar-nos la llibertat i, només en un aspecte, ajudar: fixant els límits a partir dels quals la societat es descompon i castigant la transgressió.
