Opinió

Sí que estem desorientats

Ha de ser un entre­na­dor de fut­bol qui ens recordi que ens hem d'aixe­car aviat per anar a tre­ba­llar, l'Ajun­ta­ment de Girona fa una cam­pa­nya per infor­mar-nos del gust que té l'aigua de l'aixeta, una marca de men­jar pre­fa­bri­cat s'anun­cia amb un curt­me­tratge que reflec­teix un model de família en què la mare no se'n surt i sort en tenen tots de l'àvia. Tot ple­gat són símpto­mes d'una soci­e­tat deso­ri­en­tada i en des­com­po­sició, i per aca­bar-ho d'ado­bar ara vindrà el govern a expli­car-nos quins han de ser els valors que regei­xin la nos­tra vida. “En lloc de feli­ci­tar-nos pel progrés cada vegada que l'escola assu­meix una res­pon­sa­bi­li­tat que abans com­pe­tia als pares, més aviat hauríem d'adme­tre que hem arri­bat a un estadi de la civi­lit­zació en què la família és irres­pon­sa­ble, o incom­pe­tent, o impo­tent; en què no es pot espe­rar que els pares edu­quin els seus fills ade­qua­da­ment.” Això escri­via T.S. Eliot l'any 1948; mireu els des­as­tres que hem fet des de lla­vors. Més val tenir un govern que cre­gui en l'existència de certs valors uni­ver­sals que no pas un que aspiri a sub­ver­tir-los, però podem tenir espe­rança? Es parla d'un pla naci­o­nal per pro­moure valors (bé) i nova cul­tura cívica (nova?), però, com és lògic en aques­tes matèries tan etèries com con­tro­ver­ti­des, no tindrà rang de llei; no hi haurà manera d'apli­car-lo, serà una sim­ple decla­ració de bones inten­ci­ons que pro­ba­ble­ment, com que no ens ve d'aquí, fins rebrem a la bústia impresa en paper reci­clat, que és més car. La inter­venció d'unes quan­tes con­se­lle­ries i la legió d'experts que es con­vo­ca­ran per redac­tar-la en garan­teix l'embo­lic con­cep­tual i una redacció con­fusa en què parau­les com tolerància, esforç, soli­da­ri­tat, esti­mació o res­pecte es com­bi­na­ran fins a l'infi­nit i més enllà. Encara que, resu­mida en pòsters i power­points, ser­veixi de base a les prèdiques que els mes­tres i els assis­tents soci­als faran per com­pen­sar els seus min­vants recur­sos, no ser­virà per modi­fi­car con­duc­tes. Això només arri­barà quan una majo­ria de gent gosin repren­dre el con­trol de les seves vides i de les dels seus fills i assu­mei­xin les con­seqüències dels seus actes. El que ha de fer l'Estat és enre­ti­rar-se, tor­nar-nos la lli­ber­tat i, només en un aspecte, aju­dar: fixant els límits a par­tir dels quals la soci­e­tat es des­com­pon i cas­ti­gant la trans­gressió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.