Opinió

L'hora del pati

Pot­ser els par­la­men­ta­ris no tenen altra feina que per­dre les hores entre el ver­mell vellut dels còmodes escons, però el debat de política gene­ral d'aquesta set­mana ha estat tot un exem­ple de mala praxi, quan l'hemi­ci­cle es con­vertí en un desor­dre propi de pati d'escola. Polítics i tècnics de l'admi­nis­tració per­de­ren els papers, les nor­mes de fun­ci­o­na­ment i les for­mes, deba­tent el no-res i votant a preu fet fins a col·lap­sar el fun­ci­o­na­ment de la cam­bra. Unes sis-cen­tes pro­pos­tes de reso­lució podien gene­rar un miler de vota­ci­ons, amb el perill d'escal­far el mar­ca­dor electrònic i pro­duir-ne la fusió. Ningú no sabia tro­bar la sor­tida a aquest des­propòsit i la ver­go­nya féu sor­tir els colors als més res­pon­sa­bles, almenys fins a l'ajor­na­ment de la sessió del prop­pas­sat dijous.

En el gui­ri­gall, alguns par­la­men­ta­ris gau­dien del des­con­cert i fins hi va haver un mem­bre d'aquesta entelèquia que es pre­senta com a SI que expres­sava la feli­ci­tat per haver col·lap­sat la cam­bra, segur que el dipu­tat López Tena acon­se­guia sor­tir a totes les foto­gra­fies, el que con­tras­tava amb la des­en­cai­xada imatge de la pre­si­denta Núria de Gis­pert. Con­tri­buir a la misèria i riure-se'n és una mala pràctica. Men­tre, el pre­si­dent Artur Mas aguan­tava en la soli­tud de l'escó, amb una cara entre l'empre­nya­ment i la impotència, segur del ridícul que mos­trava el Par­la­ment català, sense cul­pa­bles con­crets o, millor, amb una llarga llista de cul­pa­bles. Les car­tes eren mar­ca­des i la solució reque­ria estona i bona volun­tat, lluny d'algu­nes senyo­ries a les quals només agrada fer el paper de piròman.

L'autèntic resum de la des­feta és que era el resul­tat d'un debat sobre reso­lu­ci­ons de per­fil, però sense altre valor que el de deduir qui marca més paquet, perquè cap d'elles com­por­tava acords legis­la­tius i fins n'hi havia que ja esta­ven supera­des per acords ante­ri­ors. Tan­ma­teix, els par­la­men­ta­ris juga­ven a ser impor­tants, tot i saber que no eren més que ins­tru­ments del seu propi pate­tisme, dis­cu­tint el sexe dels àngels i divi­dint el debat en reso­lu­ci­ons, apar­tats, paràgrafs, punts i comes. Total, un diver­ti­ment per a l'hora del pati però poc gra­ti­fi­cant per man­te­nir el pres­tigi, ja prou malmès, de la classe política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.