opinió
Més toros i menys toreig
La recent campanya mediàtica contra la prohibició de les corrides de toros a Catalunya ha promogut algunes falsedats que paga la pena d'aclarir. Per exemple, quan s'afirma que l'abolició de les corrides de toros és una bandera del nacionalisme català. A la comunitat autònoma de les Canàries es van prohibir els toros l'abril del 1991 i, en aquell moment, no es va produir cap debat encès ni es van manifestar veus contràries, alliçonadores i amenaçadores des de destacats membres dels principals partits d'obediència estrictament espanyola. El principal impulsor d'aquella mesura, Miguel Cabrera, ara diputat del Partit Popular a les illes Canàries, es defineix ell mateix en recents declaracions com a “españolista a ultranza” i desvincula la prohibició dels toros de l'esperit antiespanyol: “me siento muy español, pero estaría muy a favor de que se prohibieran los toros en toda España; siempre he estado en contra del maltrato animal”. A més a més, aquest diputat del PP coincideix amb el que molts pensem, que els que apel·len a la llibertat per atacar la prohibició de la corrida utilitzen injustificadament aquesta paraula. Perquè la llibertat no es pot usar per promoure espectacles cruents que acaben en mort violenta d'un ésser viu. A més, els que utilitzen aquest argument obliden que les lleis, les ordenances... permeten coses i en prohibeixen d'altres. És a dir, és obvi que està prohibit saltar-se els semàfors en vermell, no portar els nens i les nenes a l'escola del 6 als 16 anys o matar animals a cops de punyal i espasa als escorxadors.
Tampoc no es pot parlar de justícia per rebaixar un cop més el Parlament de Catalunya i enviar-ho al Tribunal Constitucional. Això només és la constant deslegitimació de les institucions catalanes i la instrumentalització de la justícia per part del PP i de Ciutadans, que qüestionen la legalitat vigent sempre que perden i els interessa, ja sigui amb els toros o amb la immersió lingüística. Ho mostren les recents afirmacions de Miguel Ángel Montañés, secretari general adjunt del Tribunal Constitucional quan diu que la qüestió no és si es poden prohibir o no els toros, que afirma que és obvi que sí, sinó qui pot prohibir-los i qui no. I, és clar, conclou que les corrides de toros s'acabaran si ho decideixen ells, no si ho decidim nosaltres. Dit d'una altra manera, en tant que la corrida és un element d'exaltació cultural espanyolista es pot prohibir a les Canàries perquè és una comunitat culturalment espanyola i no a Catalunya perquè som un territori que encara s'ha d'acabar de colonitzar i d'assimilar a Espanya. Però en realitat el Constitucional té un problema. Les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en espectacles. Per aquest motiu el govern estatal ha decidit a última hora transferir les competències sobre la corrida des del Ministeri de l'Interior, on sempre havien estat (perquè és on hi ha els espectacles, els jocs i les apostes), al Ministeri de Cultura. Això ha passat en data de 31 d'agost del 2011. Es vol, així, fer triomfar el recurs, a l'avançada, ja que segons el jurista: “la cultura no puede prohibirse”. I, per reblar el clau, ja fa temps que s'intenta el suport de l'Unesco perquè consideri la corrida un bé cultural immaterial.
El dia en què es va abolir la corrida es va abolir una pràctica sagnant i a Catalunya va guanyar la civilitat. La cultura de Catalunya, la seva identitat moral actual és incompatible amb el maltractament dels animals, com ho és també amb una visió equilibrada i contemporània de la relació entre l'espècie humana i la resta d'espècies vives del planeta. Els Països Catalans han estat històricament tan tauricides i maltractadors d'animals com tots els altres països i, per aquest motiu, m'he declarat en diverses ocasions en contra dels correbous embolats i enllaçats i de qualsevol acte o tradició que sigui incompatible amb el respecte als animals. Però la màxima dirigent del PP de Catalunya demostra un gran desconeixement del que són la corrida de toros i els correbous quan fa uns dies va declarar que la prohibició de les corrides de toros és un acte de nacionalisme català perquè els bous i els correbous eren el mateix i no s'havien prohibit. En primer lloc, perquè les corrides de toros són econòmicament deficitàries i s'haurien extingit fa anys. Només es mantenen perquè estan fortament subvencionades amb diners públics; si no, ja no es farien corrides enlloc del món. Tant és així que la nova ofensiva per mantenir les corrides de toros a Catalunya passarà a partir d'ara per demanar una moratòria de dos anys. El motiu és que, independentment del que dictamini finalment el Constitucional, aquest no es pronunciarà abans de dos anys. Com que a la Monumental de Barcelona, llevat d'una excepció per temporada, no venen ni el 25% de les entrades per corrida, seria molt difícil que d'aquí a dos anys es reprengués una activitat econòmica deficitària com aquesta.
I en segon lloc, als correbous es maltracta els toros, però no se'ls mata com a la corrida. És una diferència molt important. A no ser que es pensin que matar no és més que una anècdota.