L'exemple alemany

Dijous, al Bundestag, en una votació sobre la qual tot Europa tenia posada la mirada, 15 diputats de la majoria van deixar penjada la senyora Merkel i van votar “no” a l'ampliació del fons de rescat europeu. Tothom ho sabia, que la proposta rebria un amplíssim suport. Però Merkel volia demostrar que hauria estat igualment aprovada sense el concurs de l'oposició, és a dir, solament amb els vots de la coalició de govern. El fet que només fossin 15, els dissidents, va deixar tothom la mar de content.

Si l'endemà, divendres, al Parlament, només un diputat, un de sol, no ja del grup que sustenta el govern sinó de qualsevol altre, hagués votat diferent d'allò que ordenava el seu cap de files, tots ens hauríem esquinçant les vestidures. I ara encara parlaríem de multes, i de vés a saber què. Quina enveja deu tenir la cancellera alemanya al senyor Mas i als mandataris dels altres grups, que van mantenir compactes i amatents les seves forces no en una, ni dues, ni tres, ni quatre... sinó en 420 votacions; sí, 420, i una darrere l'altra, sense parar! Algun dia potser n'haurem de parlar, d'aquesta barbaritat, però ara no perdem el fil. Si això de la qualitat democràtica, que està venint però que mai no arriba, ha d'inspirar-se d'alguna forma en el model alemany, no s'acaba d'entendre per què no es va fent via i es posa fi d'una vegada a la disciplina de vot i a les multes, i s'accepta que la llibertat sigui la norma, i no pas l'excepció. I si no es vol alliberar els vots, que almenys es plegui de fer teatre: per votar com es vota, amb una sola persona per grup ja n'hi ha prou.