‘Havanera'

La qüestió de com representar l'horror és un tema clau, que adquireix una gran complexitat quan es trasllada a un terreny com el del teatre, on, a diferència del cinema, no hi ha el document d'arxiu sinó sempre la representació/reconstrucció. Àlex Rigola ja va preguntar-se com donar forma a l'horror en la seva genial adaptació de 2666, de Roberto Bolaño, quan durant més de mitja hora mostrava una dona que cridava en un paisatge envoltat de tombes mentre una veu recitava mecànicament la llista de dones mortes i violades a Ciudad Juárez. El passat cap de setmana es va presentar a Temporada Alta, un nou treball d'Àlex Rigola, dut a terme des del laboratori d'arts escèniques d'El Canal, que tracta amb fermesa la qüestió de representar allò irrepresentable. El títol de l'espectacle és Havanera i en ell es planteja una reflexió sobre el camp de concentració d'Argelers. A partir d'un seguit d'improvisacions al voltant de qüestions com la fred, el dolor, la por, el pànic o la sorra, Rigola segueix el treball conceptual endegat en aquesta escena de 2666. Vint actrius i actors es mouen per un escenari i creen coreografies de gran bellesa. Les sentim cantar amb un fil de veu havaneres carregades de melancolia, arranjades amb gran intel·ligència amb la col·laboració de Nina, directora musical del laboratori. Tots llegeixen breus textos dels testimonis que van viure l'infern de la platja i, sobretot, ens mostren com és possible trobar un seguit d'imatges essencials que ens acostin a la memòria d'allò irrepresentable: l'horror d'Argelers. Per entendre el tractament, només faré referència a dues imatges potents. La primera té lloc al començament de l'espectacle, quan els espectadors passegen per un laberint on veiem tot allò que s'emportarien els actors en una motxilla si haguessin de marxar de casa seva. Els objectes reflecteixen individualitats. Més endavant, però, l'espectacle mostra com el poder barreja tots els objectes. A Argelers hi havia un seguit d'individualitats convertides en una col·lectivitat condemnada a la fam, la fred i l'angoixa. L'altra imatge ens mostra una noia que es treu l'abric, les sabates i els pantalons mentre cau una muntanya de sorra. L'actriu es transforma en una turista que en bikini pren el sol a la platja. Si mirem la web, trobarem que a la platja d'Argelers cada estiu els turistes hi prenen el sol, oblidant-se del pes que el lloc té com a espai de memòria. Havanera, un dels millors espectacles que he vist els darrers temps, parla de tot això i de moltes més coses essencials. Algunes veus diuen que l'espectacle no es tornarà a representar, seria una llàstima.