Ciutadans i partits

Si la ciència demoscòpica no s'equi­voca, ja podem donar per fet que la majo­ria dels dipu­tats que repre­sen­ta­ran Cata­lu­nya al Congrés després del 20-N serà contrària a la volun­tat majo­ritària dels ciu­ta­dans d'asso­lir el pacte fis­cal. Hi esta­ran en con­tra els popu­lars, que volen amo­ro­sir la seva nega­tiva amb una difusa pro­mesa d'escol­tar les pro­pos­tes que arri­bin de Cata­lu­nya. Però amb l'experiència d'aque­lla majo­ria abso­luta d'Aznar, i allò que ha dit i fet la senyora Sánchez-Camacho els dar­rers mesos, hi ha cap pos­si­bi­li­tat que el PP s'avin­gui a qual­se­vol demanda de Cata­lu­nya si no és a canvi de l'adhesió incon­di­ci­o­nal a la pàtria espa­nyola i la renúncia explícita a tota senya d'iden­ti­tat cata­lana?

Hi esta­ran en con­tra els soci­a­lis­tes, la prin­ci­pal can­di­data dels quals, la senyora Carme Chacón, ha pro­po­sat un pacte fis­cal fede­ral. Té cap cre­di­bi­li­tat una pro­posta que ve d'algú que es pre­para per lide­rar no el soci­a­lisme català sinó l'espa­nyol; un soci­a­lisme que d'això del fede­ra­lisme no en vol ni sen­tir a par­lar, com ha demos­trat a bas­ta­ment? Hi ha cap pos­si­bi­li­tat que els dipu­tats del PSC, amb la senyora Chacón al cap­da­vant, defen­sin al Congrés el model de pacte fis­cal que aprovi el Par­la­ment?

Només hi esta­ran a favor, doncs, Ini­ci­a­tiva, Esquerra i Con­vergència, la força que governa Cata­lu­nya i que ha situat el pacte fis­cal en el cen­tre del debat. Rebran el suport dels ciu­ta­dans que se'n decla­ren par­ti­da­ris, del pacte fis­cal? M'agra­da­ria equi­vo­car-me, però em temo que no. I lla­vors, què?