Metges i xofers

La sani­tat, l'edu­cació, les pres­ta­ci­ons soci­als són ser­veis bàsics que no només s'han de man­te­nir sinó que cal millo­rar. Fins i tot en aquests temps de crisi. Però la millora ja no podem cer­car-la posant-hi cada vegada més diners com s'ha fet fins ara. Ara s'impo­sen les reta­lla­des. De manera que ens hem de refiar molt més de l'esforç i d'una admi­nis­tració més efi­ci­ent i eficaç a l'hora d'admi­nis­trar els recur­sos humans i mate­ri­als que encara ens que­den.

Ningú no en dubta, de tot això. Però cal reconèixer, igual­ment, que les altres reta­lla­des tam­poc no són innòcues. Val més que hi hagi un xofer menys que no pas un metge menys, sento que es diu en una con­versa de bar, al fil de les decla­ra­ci­ons que acaba de fer a la tele la pre­si­denta del Par­la­ment. Sí, però aquest xofer també menja, i pot­ser té fills, i fins ara fins i tot ha pagat cada mes la hipo­teca. I haurà de cobrar l'atur, ara, i no pagarà IRPF. I els viat­ges que feia ja no seran neces­sa­ris? Els dipu­tats ana­ven amunt i avall només pel gust de moure's? Com es faran, d'ara enda­vant, aquests des­plaçaments? Amb taxi? Amb metro? Amb fer­ro­car­ril? Amb autobús? Que no s'hau­ran de pagar?

Aquest del xofer és només un exem­ple, natu­ral­ment. Allò dels lots de Nadal del con­se­ller Reco­der en podria ser un altre. Podrà man­te­nir tots els llocs de tre­ball l'empresa que ha per­dut l'encàrrec? Són totes, doncs, les reta­lla­des que s'han de mesu­rar i d'expli­car bé. No se'n pot cri­ti­car unes i gai­rebé cele­brar les altres. I totes s'han d'anun­ciar amb res­pecte i reco­nei­xe­ment de les per­so­nes direc­ta­ment afec­ta­des, met­ges i xofers.