Parada d'autobús

Aquesta columna no hau­ria de par­lar de política, em penso jo. Però, és clar, si de tant en tant se m'escapa, ni que sigui en una altra pàgina, algun ram­pell patriòtic –i ja sé que això del patri­o­tisme està pas­sat de moda en aquest meu país–, no ha de fer estrany que algun lec­tor me les canti clares quan coin­ci­dim a la parada de l'autobús. Amb bona fe, com hi ha món.

–Ja pots anar xiu­lant, amb això de l'estat fede­ral. Si a Espa­nya no n'hi ha, de fede­ra­lis­tes! I els que ho són aquí, mira el que em penso, en el fons el que vol­drien és la inde­pendència.

Jo espero el 7, que avui m'anirà prou bé perquè m'he car­re­gat amb un parell de paquets que pesen més del que sem­blava. Però el 7 es fa pre­gar. N'ha pas­sat un fa una estona, però ha resul­tat que es que­dava a Marquès de Camps i no em ser­via. Paciència. Em pre­gunto quin deu ser el bus del meu inter­lo­cu­tor. Ja se n'han atu­rat dos, i no ha mogut el cul del seient.

–I què es pen­sen els de la inde­pendència? Que tot serien flors i vio­les? Sap una cosa? El 80 % del que venem els cata­lans ens ho com­pren a Espa­nya. I doncs, què badem? Seria la ruïna. Ens en podríem riure de la crisi actual.

Miro el rellotge. Ja fa més de mitja hora que m'espero. Pas­sen diver­sos busos per la parada. Cap és el nos­tre.
Això va per llarg. La xer­ra­meca del meu veí es va allar­gant. Fa estona que no l'escolto. Tinc la sen­sació que faré tard –i en faré– per culpa seva. Arribo a creure que l'autobús no vindrà fins que ell no calli. Ja sé que li hau­ria d'haver expli­cat que el seu 80% és antic, molt antic. Que, en tom­bar la dècada, Cata­lu­nya envi­ava fora d'Espa­nya el 33% de la seva pro­ducció i que la cosa ha anat crei­xent des de lla­vors. Pro­ba­ble­ment ja som al 40. De manera que el seu argu­ment hau­ria de començar pel 60 res­tant. I, si tenim una mica de lògica, podríem assu­mir que la mei­tat d'aquests pro­duc­tes que es venen a Espa­nya, tro­ben com­pra­dor a Cata­lu­nya mateix, per allò de la pro­xi­mi­tat.

Així que, amic meu, vostè està par­lant del 30%... només del 30... Però no l'hi he dit. Quan me l'he mirat per res­pon­dre, ell ja par­lava dels negres de Santa Coloma de Far­ners, que es veu que no tre­ba­llen, que es com­pren mòbils i cot­xes, que con­du­ei­xen sense permís i sense asse­gu­rança...

–Es dedi­quen a ven­dre droga, ho sap tot­hom, o a robar pels horts dels vol­tants. I els sud-ame­ri­cans, igual. Met­ges de franc, esco­les de franc... tots a Càritas.

Torno a des­con­nec­tar, apro­fi­tant que s'ha atu­rat un altre bus i n'ha bai­xat un estol de noie­tes pri­ma­ve­rals escam­pant una aure­ola de fres­cor gra­ti­fi­cant. I el 7... Hauré de fer una crònica per quei­xar-me de l'horari del bus. Però em sem­bla que ara n'arriba un. Que tin­gui un bon dia.