La bona setmana

Si no hi ha hagut algun tras­bals impor­tant a última hora, demà comença al meu poble una set­mana ben espe­cial diri­gida a aquest col·lec­tiu que en diem “la gent gran”. Així s'anun­cia, en el magnífic i atapeït pro­grama que ha publi­cat la Junta del Casal Sant Marc: “Segona Set­mana de la Gent Gran”, una ini­ci­a­tiva que no té parió a la comarca, i no sé si més enllà. A part dels mèrits i la fei­nada que com­porta orga­nit­zar una cosa així (hi sóc pel mig però més aviat d'obser­va­dor), allò que m'ale­gra espe­ci­al­ment és que, al meu poble, això que se'n diu “la soci­e­tat civil”, fun­ci­ona molt bé. Amb quasi 1.200 habi­tants, hi deu haver dotze o tretze asso­ci­a­ci­ons que cui­den la cacera, el fut­bol, la pro­moció turística, la defensa fores­tal, l'audi­o­vi­sual –tenim tele­visió per cable des de fa anys, apa!–, l'atle­tisme, la vida par­ro­quial, l'eco­lo­gia, l'edu­cació, etc. Entre totes les asso­ci­a­ci­ons des­taca, per socis i acti­vi­tats, el Casal Sant Marc que és l'orga­nit­za­dor d'aquesta Segona Set­mana de la Gent Gran, amb actes musi­cals, gas­tronòmics, lúdics i cul­tu­rals. Conec molt els mem­bres de la junta i sé que s'ho pre­nen seri­o­sa­ment, cosa que no des­carta pas que es tracti de gent ama­ble, cor­dial i fins diver­tida, vir­tuts soci­als que sem­pre són d'agrair, ja ho crec. És a dir, que tre­ba­llen, es diver­tei­xen i fan un gran ser­vei al poble que (diguem-ho tot pas­sant-hi) no pas sem­pre els cor­res­po­nem en pro­porció a l'esforç que ells hi pro­jec­ten. Però ara tot això és igual. Hi he refle­xi­o­nat (per­do­nin la petulància per­so­nal de l'obser­vació) així: si la soci­e­tat civil fun­ci­ona bé, si la ini­ci­a­tiva cul­tu­ral surt direc­ta­ment del poble, vet aquí un excel·lent remei con­tra aquesta crisi que tots patim, perquè es pot començar a pen­sar a supri­mir el Minis­te­rio de Cul­tura, la Con­se­lle­ria i també les Regi­do­ries muni­ci­pals que tenen a veure amb aquesta cosa tan impre­cisa i fràgil que en diem cul­tura. Estal­vi­a­riem mili­ons d'euros, Mare de Déu! Ja fa temps que no crec gens en la uti­li­tat del Minis­te­rio de Cul­tura de Madrid, ara em tron­to­llen més ins­ti­tu­ci­ons. Això sí: per poder arri­bar a supri­mir-les, el poble, la base, la soci­e­tat civil ha de fun­ci­o­nar amb empenta. Al meu poble ja hem començat, a veure si l'exem­ple s'escampa. Ai, me'n des­cui­dava: el meu poble és a la Gar­rotxa, a tocar Osona i quasi als límits amb la Selva. No podia ser altra­ment: és Sant Feliu de Palle­rols.