L'esperit del corredor

Hi ha una fotografia que, coneixent com han anat durant dècades les relacions entre el sud i el nord de la Sènia, a mi m'impressiona. És una fotografia de fa poques setmanes i s'hi veu el president Mas, el president Bauzà i el president Fabra, amb el president Valcárcel de Múrcia, unint les mans.

Aquesta és la imatge d'una victòria històrica. La imatge de la unitat pel corredor mediterrani que ha aconseguit variar els propòsits del govern espanyol. És cert que les coses no estan guanyades encara del tot i que podem sospitar que ells trobaran maneres d'impedir i retardar l'aplicació real del que Brussel·les ha decidit. És cert que fa por que la decisió instrumental sobre com es reparteixen els diners i de quina manera es prioritzen les inversions queda ara en mans del govern espanyol. I és cert que Madrid no ha quedat al marge, fora del mapa, malgrat tot i contra tota lògica. Però per sobre de tot cal destacar avui que el corredor mediterrani no ha quedat fora ni marginat i que això ha passat per la voluntat d'Europa; que el país ha rebut una injecció de moral, un impuls en positiu; que el comissari Kallas, atenció a la frase, ha dit amb contundència que “no pot ser que a Espanya tot passe per Madrid”, i que s'ha establert una sintonia i una complicitat entre els nostres governs que no s'havia vist mai.

I això és per a mi el més important de tot. Gairebé més i tot que el corredor mateix. Perquè veure els presidents de les dues Generalitats i el del govern balear units i signant contents un comunicat conjunt és un senyal molt poderós de futur. 

Sobretot perquè s'ha demostrat que junts podem guanyar tots. La visceralitat malalta creada per la transició i pels intents permanents de Madrid per enverinar les relacions entre València i Barcelona podrien així deixar pas ara a una nova era que significaria un canvi radical i per a bé. I per a tots.

L'esperit del corredor caldrà acomboiar-lo i fer-lo créixer. Que són moltes les oportunitats que hem deixat passar les darreres dècades. Especialment per culpa de nosaltres els valencians, és cert. Però no només.  Tant de bo aquesta victòria signifique una nova entesa, un canvi intel·lectual i un remoure de sentiments. Tant de bo que amb els trens aparega un nou paisatge mental que ens allibere de prejudicis i de les dependències absurdes que tant de mal ens han fet.