Protegir els menors

La setmana vinent la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) farà el seu congrés anual. El títol és Pobreses invisibles en la infància: un risc per a les seves oportunitats. I un cop més haurà de recordar la importància de les polítiques de protecció de menors tutelats per l'administració a casa nostra.

Aquest any, l'augment del nombre de menors empobrits situa Catalunya en un trist podi. En menys de 12 mesos hem passat de tenir un 18% de nens i joves pobres a tenir-ne un 24% i igualar la mitjana espanyola. Si afegim a aquestes dades el fet que els experts diuen que la pobresa infantil té un perfil molt marcat entre famílies d'origen estranger amb pares a l'atur, es preveu que aquestes dades, tancat el 2011, ens facin enrojolar encara més.

La Fedaia ha convidat al congrés autoritats polítiques, que parlaran de la necessitat de ser solidaris i lamentaran en públic les retallades, que ja afecten moltes entitats associades que presten un servei a l'administració per cobrir una necessitat de responsabilitat pública. I els escoltarem.

Però una de les aportacions que us convido a seguir amb atenció serà la del catedràtic suec Tapio Salonen. Diuen que a principis del segle XX Suècia era un país pobre, i que des de l'aplicació, als setanta, de polítiques socials solvents, basades en una pressió fiscal molt alta, el seu percentatge de nens pobres és el més baix d'Europa, d'un 8%. Suècia era fins fa uns anys un dels països més homogenis del continent, amb una immigració baixa. La pressió demogràfica ha sacsejat el seu estat del benestar, però Salonen manté que han aconseguit controlar-ho. Serà bo demanar-li com s'ho han fet, i, el que és més important, com creu que ens ho podem fer per no avergonyir-nos d'haver de dir que un de cada quatre nens catalans és pobre. Ho faig més gràfic? A la classe dels vostres fills n'hi ha sis.