Paraules i fets

Malau­ra­da­ment ja han pas­sat els temps en què la paraula donada valia tant com un pacte escrit i sig­nat. Ara calen docu­ments fefa­ents, fir­mats i rubri­cats si pot ser davant de notari, a més de l'opor­tuna rati­fi­cació de l'acord per cor­reu electrònic. Els mots se'ls endú el vent i encara més si aquests s'han pro­nun­ciat en èpoques elec­to­rals. El minis­tre José Blanco no s'ha vol­gut mullar ober­ta­ment sobre el futur del tren con­ven­ci­o­nal al pas per Girona i trobo que ha estat prou honest en la seva acti­tud ja que el més còmode per a ell davant els pre­vi­si­bles resul­tats del 20-N hau­ria estat afir­mar rotun­da­ment que imme­di­a­ta­ment després de l'AVE faran el segon túnel i, més tard, con­ti­nu­a­ran l'ender­roc del via­ducte. Gallec com és, s'ha man­tin­gut en l'ambigüitat, la qual cosa vol dir que no hi ha mis­ses per fer ni una cosa ni l'altra. En aquest tema, però, la paraula la va donar qui era ales­ho­res minis­tre del PP, Fran­cisco Álva­rez-Cas­cos, i, per tant, fóra bo que des d'aquest par­tit que es deleix per gover­nar la crisi es mani­fes­tin ober­ta­ment entorn del com­pli­ment o no d'aquesta pro­mesa fer­roviària. I si no poden fer els túnels, almenys que ens diguin si seran capaços de fer anar els trens a l'hora perquè la cosa ja arriba a unes cotes de ver­go­nya que fan fere­dat! És clar que també els mem­bres del nos­tre govern s'han lluït amb la bui­dor de les seves pro­me­ses. Val­guin com a exem­ple les decla­ra­ci­ons entorn del futur de l'aero­port de Girona, par­lant de noves rutes i noves com­pa­nyies que segons ells es delei­xen per venir a Vilobí quan la rea­li­tat dels fets ho des­men­teix categòrica­ment. El fet és que sense l'acord amb Rya­nair l'aero­port s'aca­barà morint. Però, és clar, una cosa són les parau­les i l'altra són els fets, i aquests ens diuen que el govern de la Gene­ra­li­tat “de Bar­ce­lona” ja té l'aero­port del Prat per on impul­sar el trànsit aeri i l'eco­no­mia del país. Per Girona es mou­ran el jus­tet per poder seguir venint de cap de set­mana sense que els cai­gui la cara de ver­go­nya i ja s'ho faran venir bé per cer­car un ene­mic aliè, que ben segur que el tro­ba­ran com sem­pre a Madrid bo i afir­mant que “no ens ente­nen gens”. Com el senyor Duran i Lleida, que ja s'ha tret la careta de bon cristià i ataca amb duresa els jor­na­lers anda­lu­sos per uns supo­sats fraus en el cobra­ment de les aju­des esta­tals men­tre des del seu refugi de Begur deu lle­gir el Finan­cial Times sen­tint-se pot­ser com­pren­siu amb tan­tes i tan­tes ope­ra­ci­ons espe­cu­la­ti­ves dels seus core­li­gi­o­na­ris de classe.