Està bé el que bé acaba

Sembla que encara ressona dins meu el fort bum que va colpir Girona aquell matí de gener del 2001. Recordo que era dins el cotxe i lluny d'allà, però la detonació la veig sentir perfectament. Evidentment, no vaig pensar que aquell espetec pogués ser el producte d'una bomba d'ETA. A Girona, aquelles coses no passaven. Però sí, malauradament ho era, i no va fer víctimes de miracle. Els paletes que, una estona abans, van estar prop de la bossa on hi havia els explosius, en poden donar fe. En aquests moments del final de l'organització armada, el que ve més al cap, però, és la nit en què, només unes setmanes abans, els mateixos terroristes que van deixar la bomba a Girona, van assassinar a sang freda l'Ernest Lluch. Recordo que, després d'una estona d'estupor i d'indignació, a la redacció vam elaborar unes quantes pàgines de record i homenatge a Lluch. Vam canviar seccions i vam moure articles amunt i avall. Gairebé com dijous al vespre. Amb la feliç diferència que aquest cop ho fèiem per explicar allò que, fa deu anys, mai ens pensàvem que acabaríem explicant. Està bé el que bé acaba, diu la dita. I també, és clar, el que llavors sovint comença.