El 15-M i la JMJ

El movi­ment del 15-M es va fent gra­du­al­ment glo­bal. Als car­rers, aug­men­ten les riua­des d'indig­nats. I a la premsa, els rius de tinta. No es parla d'altra cosa: del nom­bre crei­xent de per­so­nes indig­na­des. En això, el 15-M i la JMJ (Jor­nada Mun­dial de la Joven­tut) coin­ci­dei­xen ple­na­ment. “El que és inne­ga­ble –lle­gia no fa gaire en una revista con­fes­si­o­nal– és la xifra: prop d'un milió i mig d'assis­tents d'arreu del món, ben dife­rents els uns dels altres.” No ende­ba­des l'Església és uni­ver­sal (Església catòlica). La xifra, en ambdós casos, és la nota més relle­vant. La xifra i el fet mateix de tro­bar-se. Aquest era el segon tret relle­vant, en opinió del peri­o­dista que sig­nava l'arti­cle (un capellà). Només d'arri­bar a l'aero­port de Bara­jas, Benet XVI ja es va pre­gun­tar: “Per què i per a què han vin­gut aquests milers de joves a Madrid?” Bona pre­gunta. Cal supo­sar que algun dels mon­se­nyors del seguici papal li devia xiu­xi­ue­jar a cau d'ore­lla: “Per veure'l a Vostè, San­te­dat.” I Benet XVI, visi­ble­ment com­pla­gut, devia con­tes­tar: “Aquest és un dels motius de la nos­tra ale­gria, però no l'únic.” L'altre, el més impor­tant, el va exte­ri­o­rit­zar a la plaça de la Cibe­les, en el dis­curs d'aco­llida. I ho va fer en forma de pre­gunta. Escam­pant la mirada per damunt dels cen­te­nars de milers de joves que s'hi aple­ga­ren, digué: “No és aquesta, una terra prou ferma, capaç d'huma­nit­zar tot­hom?” Evi­dent­ment no, no ho és. Una vivència, per extra­or­dinària que sigui, no és una terra ferma: és un aigua­moll. No ho dic jo: ho diu Zyg­munt Bau­man, el pare de la “moder­ni­tat líquida”. Ho va dir, con­cre­ta­ment, dis­sabte pas­sat, en un hotel situat a menys de 100 metres de la plaça d'Atocha, on els indig­nats es comp­ta­ven per milers. “Aques­tes grans mani­fes­ta­ci­ons pacífiques i hete­rogènies no acon­se­gui­ran com­ba­tre els abu­sos dels mer­cats ni reduir la injustícia que ver­te­bra la soci­e­tat.” Per què no ho acon­se­gui­ran? Bau­man, aquest savi de 86 anys, no dubta a l'hora de con­tes­tar: “Són movi­ments emo­ci­o­nals. D'aquí ve que crei­xin amb tanta faci­li­tat. D'altra banda, les xar­xes soci­als per­me­ten aple­gar grans mul­ti­tuds en molt poc temps. El movi­ment seguirà crei­xent, però ho farà a través de les emo­ci­ons. No del pen­sa­ment. I sense pen­sa­ment, no es va enlloc.” Es refe­ria, evi­dent­ment, al 15-M, però estava des­cri­vint la JMJ.