Opinió

Miralls trencats i mirallets

Quan serem un país normal, tindrem els mitjans públics que ens puguem pagar competint lleialment amb uns mitjans privats

Els dar­rers dies s'ha posat a debat el futur de TV3, en paper de premsa. El va ence­tar la seva direc­tora, Mònica Ter­ri­bas, amb un arti­cle publi­cat per gai­rebé tots els dia­ris del país i al cap de qua­tre dies ben comp­tats el va reblar el peri­o­dista i exdi­rec­tor de l'Avui, Vicent Sanc­his, en el seu Punt de Vista. No han estat els únics a par­ti­ci­par-hi i a mi també em ve de gust dir-hi la meva, sense permís però modes­ta­ment.

En la raó de superfície, tot­hom hi està d'acord: amb els temps que cor­ren, TV3 ha de fer-se mirar els números que la fan. Ha dava­llat la publi­ci­tat, la pri­vada i la ins­ti­tu­ci­o­nal, i l'apor­tació pública directa de manera molt con­si­de­ra­ble. El con­junt de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als ha esde­vin­gut un ens amb prop de 3.000 tre­ba­lla­dors, 1.800 dels quals són plan­ti­lla de TV3. Apri­mar-se s'ha con­ver­tit en una qüestió de super­vivència. No té retop.

També hi ha con­sens, ni que sigui amb mati­sos sobre la inten­si­tat, a l'hora de valo­rar la feina que fan TV3 i Cata­lu­nya Ràdio per la cohesió social, ter­ri­to­rial i naci­o­nal de Cata­lu­nya, i tota la resta. Ara: en les raons de fons, els argu­ments que s'usen ja es pre­sen­ten més embu­llats. S'enre­den més que no pas es pen­ti­nen. Ter­ri­bas enfila els mit­jans pri­vats espa­nyols els quals, bran­dant la llei de l'audi­o­vi­sual espa­nyola, pre­te­nen bui­dar de recur­sos TV3 i totes les tele­vi­si­ons autonòmiques que poc o gens se li assem­blen ara que ho han acon­se­guit amb TVE. Per això crida a some­tent. És Sanc­his qui al començament dels seu arti­cle fa notar que hi ha un diari del país que no ha reproduït l'arti­cle de la direc­tora de TV3 i que al final esmenta la bitxa de RAC1.

En resum: les tele­vi­si­ons pri­va­des espa­nyo­les pre­te­nen des­mun­tar l'empos­tis­sat autonòmic tele­vi­siu per repar­tir-se el pastís publi­ci­tari que dei­xa­rien, i encara més TV3 que a Cata­lu­nya lidera les audiències amb gai­rebé el 20 per cent i és la tele­visió de referència infor­ma­tiva i espor­tiva, almenys. Cert. Tan­ma­teix, que La Van­guar­dia fos l'únic diari que no va reco­llir l'arti­cle de Ter­ri­bas i que en tota aquesta polèmica hagi fet com si a la platja hi xiulés el vent ha ser­vit per engrei­xar les teo­ries de la cons­pi­ració que tant ens agra­den. La cosa seria des­co­brir si vés a saber no faran (no se sap qui, no se sap què) amb TV3 per enlai­rar 8TV el mateix que van fer amb Cata­lu­nya Ràdio per mun­tar RAC1. I amb Josep Cuní de cap de pont, ep!

Si aquest fos un país nor­mal, cele­braríem l'èxit de RAC1 en la mesura que ha enri­quit i eixam­plat l'espai radiofònic en català. Que 8TV creixés en una pro­porció sem­blant, que no anés en un detri­ment exces­siu de TV3, si quei­xalés amb força aquell 80% que s'endú la tele­visió en cas­tellà, fóra una reso­lució excel·lent. El pro­blema és que, malau­ra­da­ment, no som un país nor­mal i neces­si­tem, com el pa que volem men­jar, mit­jans de comu­ni­cació que ens per­me­tin fer la viu-viu en català.

És veri­tat que la comu­ni­cació en català no ha de ser un mono­poli públic. I que, vist el que hem vist, són tant de fiar els mit­jans públics com els pri­vats. El mal no ens ve d'Almansa. Ve d'arreu i el tenim per­tot. I és d'això que plo­rem com cri­a­tu­res. Quan serem un país nor­mal, tin­drem els mit­jans públics que ens puguem pagar com­pe­tint lle­ial­ment amb uns mit­jans pri­vats que es gua­nya­ran l'audiència sense rebre sub­ven­ci­ons, perquè lla­vors la infor­mació haurà dei­xat de ser una mer­ca­de­ria que ser­veix per pagar i gua­nyar favors i engrei­xar vani­tats. Santa innocència!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.