Opinió

Equilibris per recuperar

Les economies emergents i en desenvolupament creixeran aquest 2011 ja a una taxa molt similar a la d'abans de la crisi

Fa sis mesos sem­blava que l'eco­no­mia glo­bal, amb unes poques excep­ci­ons a la perifèria de la zona euro, havia ini­ciat amb força la recu­pe­ració i que estava ja fora de la crisi que l'ha afec­tat els dar­rers anys. Les dades dels dar­rers mesos, però, mos­tren que això encara no és del tot cert. A la segona mei­tat d'aquest 2011 un bon nom­bre d'eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des han alen­tit con­si­de­ra­ble­ment el seu crei­xe­ment. De manera remar­ca­ble els Estats Units, el Japó i les grans eco­no­mies de la zona euro. Si els Estats Units van créixer un 3% al 2010, ho faran només un 1,5% aquest 2011. Ale­ma­nya ho havia fet un 3,6% i aquest 2011 ho farà un 2,7%. En gene­ral les eco­no­mies avançades van créixer un 3,1% al 2010 i només crei­xe­ran un 1,6% aquest 2011.

Aquest menor crei­xe­ment es pot expli­car en pri­mera instància per alguns fets que no es podien pre­veure. El ter­ratrèmol i tsu­nami que va afec­tar el nord-est del Japó va supo­sar una dis­mi­nució tem­po­ral de la pro­ducció indus­trial a escala mun­dial perquè, essent el Japó un gran pro­duc­tor de com­po­nents, va que­dar afec­tada la cadena de sub­mi­nis­tra­ment. Les revol­tes soci­als en alguns països àrabs van cau­sar l'aug­ment del preu del petroli. Però ara els fac­tors més impor­tants estan sent la des­con­fiança que genera la crisi del deute sobirà a la zona euro i les difi­cul­tats amb què es tro­ben algu­nes eco­no­mies avançades per tro­bar un equi­li­bri en la seva política fis­cal. El pri­mer fac­tor afecta més Europa i el segon, més els Estats Units.

En el pri­mer cas hi ha el temor que la pro­lon­gació del pro­blema del deute afecti els bancs euro­peus. I que els pro­ble­mes d'aquests s'esten­guin per tot el sis­tema finan­cer glo­bal, cosa que cons­ti­tui­ria una segona onada de crisi finan­cera. Les auto­ri­tats euro­pees han de tro­bar una solució defi­ni­tiva al pro­blema del deute. I ho han de fer amb rapi­desa o pot resul­tar per­ju­di­cada tota l'eco­no­mia mun­dial. D'aquí les pres­si­ons que s'estan rebent des d'Amèrica i Àsia per tro­bar aquesta solució.

Per la seva banda els Estats Units han de tro­bar el just equi­li­bri entre un incen­tiu fis­cal a curt ter­mini i la sos­te­ni­bi­li­tat del seu deute públic a mitjà ter­mini. En el futur imme­diat, per llui­tar con­tra l'atur ele­vat i la pobra evo­lució del con­sum de les famílies l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana neces­sita un estímul. L'admi­nis­tració d'Obama ha apro­vat els dar­rers mesos el man­te­ni­ment de reta­lla­des fis­cals, l'ampli­ació del sub­sidi d'atur o un impor­tant paquet per a la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res. Però més enllà de les difi­cul­tats perquè el Congrés li acabi apro­vant aques­tes mesu­res hi ha la neces­si­tat de convèncer els mer­cats que són mesu­res tem­po­rals, emmar­ca­des en un pla més gran de res­pon­sa­bi­li­tat fis­cal. Dels països del G8 només el Japó té una ràtio menor quant a recap­tació d'impos­tos res­pecte del PIB. Aquest pla ha de per­me­tre aug­men­tar la capa­ci­tat recap­ta­dora dels Estats Units dei­xant clar que les reta­lla­des fis­cals són tem­po­rals i ampli­ant la capa­ci­tat del sec­tor públic d'aug­men­tar els seus ingres­sos mit­jançant els impos­tos indi­rec­tes que gra­ven el con­sum.

Les eco­no­mies emer­gents i en desen­vo­lu­pa­ment crei­xe­ran aquest 2011 ja a una taxa molt simi­lar a la d'abans de la crisi. El prin­ci­pal perill que afron­ten és que l'alen­ti­ment de les eco­no­mies avançades impli­qui una cai­guda de les seves expor­ta­ci­ons. Això podria por­tar-los a una cai­guda sob­tada de la seva acti­vi­tat i a aug­ments de l'atur. Si, a més, la recessió implica una sor­tida de capi­tals d'aques­tes eco­no­mies això podria gene­rar pro­ble­mes a un sec­tor finan­cer que ha donat molt crèdit per finançar la indústria expor­ta­dora i el con­sum de les famílies.

Per con­so­li­dar la recu­pe­ració econòmica a àmbit glo­bal és neces­sari acon­se­guir reduir dos dese­qui­li­bris. Pri­mer, és neces­sari que els països desen­vo­lu­pats acon­se­guei­xin una tran­sició entre la demanda pública, que va sos­te­nir el seu crei­xe­ment l'any 2009 i part del 2010 i en alguns casos fins a l'actu­a­li­tat, i la demanda pri­vada, que és la que pot sos­te­nir una evo­lució sòlida de l'eco­no­mia. És a dir, tor­nar a uns nivells de des­pesa pública sos­te­ni­bles i fer que el con­sum pri­vat i la inversió empre­sa­rial facin fun­ci­o­nar l'eco­no­mia.

El segon equi­li­bri és el de les balan­ces per compte cor­rent. L'inici de la recu­pe­ració havia fet tor­nar els grans superàvits comer­ci­als a les eco­no­mies emer­gents, que expor­ten molts més pro­duc­tes dels que impor­ten. La majo­ria dels països avançats han anat adop­tant la posició contrària amb crei­xents dèficits per compte cor­rent . No és pos­si­ble que l'eco­no­mia mun­dial creixi de forma sos­tin­guda si aquests dese­qui­li­bris són massa grans, amb nivells simi­lars als que hi havia abans de la crisi. Les eco­no­mies emer­gents han de basar més el seu crei­xe­ment en la demanda interna. Han d'aug­men­tar el con­sum de les famílies i també la seva des­pesa pública per acon­se­guir uns bons ser­veis públics per als ciu­ta­dans. Això els farà també menys depen­dents de les expor­ta­ci­ons, unes expor­ta­ci­ons que durant la crisi han mos­trat que poden ser molt volàtils. I per­metrà aug­ments sos­tin­guts del nivell de vida a les seves soci­e­tats. A més farà pos­si­ble aug­men­tar els nivells de pro­ducció als països desen­vo­lu­pats, alguns dels quals en arri­bar la crisi con­su­mien molt més del que produïen. I, per tant, s'endeu­ta­ven res­pecte de l'exte­rior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.