L'endemà del dissabte

El dime­cres pas­sat bona part dels dia­ris del món (aquest inclòs) van dedi­car més d'una pàgina i més de dues a l'inter­canvi entre el sol­dat isra­elià Gui­lad Sha­lit –que s'assem­bla, per cert, a un jove Antoni Bas­sas– i uns cen­te­nars de pre­sos pales­tins. El pre­mier isra­elià (pot­ser per fer min­var la influència crei­xent de l'Auto­ri­tat Pales­tina) acaba de fer una con­cessió excep­ci­o­nal a Hamas, tot i que Neta­nyahu no reco­neix aquesta orga­nit­zació (que ha matat més de 500 isra­e­li­ans des de l'any 2000); Hamas, per la seva banda, acaba d'arri­bar a un acord amb un país l'existència del qual sem­pre ha negat i el ter­ri­tori del qual mai no ha dei­xat d'ata­car, mal­grat les con­seqüències sovint devas­ta­do­res.

Pot­ser Hamas ha vol­gut aquest acord per aug­men­tar la seva popu­la­ri­tat a Gaza, on només un 23% dels resi­dents, segons la revista Time, li donen suport, atès que la seva pro­mesa d'era­di­car la cor­rupció del govern ante­rior, de l'ANP, no s'ha com­plert: es veu que els ciu­ta­dans que tenen bones con­ne­xi­ons amb mem­bres del règim són pre­mi­ats amb llocs de tre­ball i altres avan­tat­ges (una recep­ci­o­nista a la Uni­ver­si­tat de Gaza diu que durant 8 anys ha estat a la llista d'espera pels vols a la Meca pagats pel govern, però coneix per­so­nes diguem-ne endo­lla­des que hi han anat cada any). En una zona en què el 50% de la població està a l'atur –com a resul­tat del blo­queig isra­elià, però també, segons un exvice-minis­tre de Hamas, de la incom­petència econòmica del seu par­tit– l'estruc­tura admi­nis­tra­tiva es manté gràcies a sub­ven­ci­ons men­su­als pro­vi­nents de l'Iran i Síria.

Per greu que sigui el con­flicte ara­bois­ra­elià, com a mínim ha rebut molta més atenció que els hor­rors que durant dècades han estat el pa de cada dia als països con­ti­gus (si més no, fins que les pobla­ci­ons afec­ta­des ens en van assa­ben­tar aquesta pri­ma­vera). A l'escor­xa­dor tan­cat regit de Damasc estant, per exem­ple, l'exèrcit sirià ha assas­si­nat 3.604 civils en els últims 8 mesos i ara –segons The Guar­dian– està escor­co­llant els hos­pi­tals del país per tal de segres­tar-ne qual­se­vol dis­si­dent ferit. Pot­ser no esta­ria de més par­lar-ne una mica més, no fos cas que els nos­tres fills o néts ens acu­sin de fer l'orni, que és el que van fer la gene­ració dels meus avis quan les atro­ci­tats de Franco; o la dels meus pares quan la Xoà, posem per cas.