El pont del Dimoni

Una vegada hi havia un poble que es deia Santa Eugènia de Ter. Però l'any 1963 les for­ces polítiques acon­se­gui­ren arra­bas­sar-li la inde­pendència, unint el seu ter­ri­tori al de Girona. No obs­tant, es va man­te­nir un sen­ti­ment irre­duc­ti­ble –com els gals dels con­tes d'Astèrix– que amb els anys no ha fet més que créixer. Han con­ser­vat una relació de veïnatge, múlti­ples acti­vi­tats i una cons­tant exigència que els ha repor­tat millo­res subs­tan­ci­als per als bar­ris.

Hi havia també una antiga masia ano­me­nada Can Nine­tes. Avui és un cen­tre cívic de pri­mer ordre, on es fan un gran nom­bre d'acti­vi­tats, acon­se­guint l'atenció fins i tot de per­so­nes ali­e­nes al barri, que acu­dei­xen als actes que s'hi mun­ten.

Però no n'han tin­gut prou. Resulta que dar­rere Can Nine­tes hi havia una antiga fàbrica tèxtil amb una superfície de 3.264 m² cons­truïts que ens sem­bla recor­dar que havia girat amb el nom d'Indus­trias Mataró-Gerona, perquè els pro­pi­e­ta­ris eren del Maresme. És l'edi­fici cone­gut com a La Marfà, que va pas­sar a l'Ajun­ta­ment una vegada la fàbrica va haver tan­cat. De bell nou la insistència dels veïns acon­seguí incloure la reha­bi­li­tació en el pla de bar­ris i l'any 2007 s'aprovà el pro­jecte, amb una inversió pre­vista de 3.296.743,20 euros. Hi ha d'anar la bibli­o­teca –ja exis­tent– Sal­va­dor Allende, així com un cen­tre cívic, a escas­sos metres d'un altre cen­tre cívic i d'unes dimen­si­ons colos­sals. Es pot dema­nar més? És gai­rebé opulència, en els temps que cor­ren! La reha­bi­li­tació externa està aca­bada. Queda per com­ple­tar l'ade­quació inte­rior que va per bon camí, si els diners con­ti­nuen fluint. Santa Eugènia tindrà així una àrea esplèndida i a dues pas­ses l'accés a les hor­tes, força ben cui­da­des, i que són un des­cans per a la vista dels que som malau­rats urba­ni­tes. Però la feli­ci­tat mai és com­pleta: cal recu­pe­rar el pont del Dimoni, ender­ro­cat l'any 1968. En el pro­jecte de des­vi­ació del Güell es deia que aquest pont es des­mun­ta­ria per ubi­car-lo sobre el Galli­gants i que fes bonic al Barri Vell. En rea­li­tat, les peces roma­nen amun­te­ga­des al cemen­tiri de Santa Eugènia. Des de lla­vors, l'asso­ci­ació ha fet mans i mànigues per recu­pe­rar-lo per al seu nucli. Per ara no se'n han sor­tit. Entre altres qüesti­ons perquè no volen fer-ne un monu­ment, sinó pre­te­nen que torni a ser­vir de pont, per pas­sar d'un cos­tat a l'altre d'un cau­dal, però ningú sap on es troba el riu ade­quat. És a dir: tenen el pont, però tenen el riu! Aquest pont del Dimoni comença a fer olor de sofre! A Astèrix a Bre­ta­nya els habi­tants de les illes només lamen­ten que les llui­tes entre gals i romans els cau­sen pro­ble­mes de soroll. Res més. El soroll dels veïns de Santa Eugènia en defensa del seu pont ha arri­bat arreu i n'han fet ban­dera. Seria hora de tro­bar una solució defi­ni­tiva, per acon­ten­tar uns bar­ris que s'han gua­nyat a pols el res­pecte.